Art

Posar l’art al seu lloc

Perejaume presenta una exposició “trencada i escampada” en cinc municipis del Maresme, amb intervencions a la intempèrie impactants com un femer daurat

La iniciativa, empesa pels centres d’art de la comarca, vol ser l’embrió d’una biennal

Prim com un fideu de tant caminar, la primera matèria del seu treball artístic, Perejaume es mirava ahir amb una rialla de nen entremaliat l’última obra que ha creat: un femer daurat. Un jove pagès de les Cinc Sénies, l’últim reducte agrícola de Mataró, li ha deixat el seu hort per fer-hi aquesta instal·lació, “lírica, però amb molta mala llet”. “Hem hagut de confitar bé els fems perquè les làmines d’or s’hi agafessin. Però d’aquí a pocs dies ja no en quedarà res.” Potser demà mateix, si cau el temporal que anuncien les previsions meteorològiques. Els mateixos sucs de la gran muntanya d’excrements aniran corroint a poc a poc aquest embolcall luxós.

El femer és una de les set peces, totes noves, que ha escampat Perejaume pel Maresme per encàrrec de cinc espais artístics de la comarca que s’han conxorxat per impulsar un esdeveniment que d’entrada volien que fos la primera edició d’una biennal. El finançament (entre 50.000 i 60.000 euros) l’han aconseguit trencant-se les banyes i patint fins al darrer moment. No tenen la certesa que pugui tenir continuïtat. Fora bo. “Ho lluitarem”, diu Gisel Noè, coordinadora de la iniciativa i directora del centre Mataró Art Contemporani (MAC), que ja fantasieja amb l’estrena, al gener, de la seva nova seu, l’edifici de l’antiga presó, just on s’exposarà ara el vídeo del procés de la daurada del turó de merda. Quan desaparegui aquesta “joia impalpable”, com en diu l’artista, en quedaran les imatges filmades. I el desplegable en què treu la seva vena poètica, si és que no és poesia tot el que es belluga dins seu: “No es pot destriar l’or de la pobresa.” Ornamentar una tifa gegant és l’enèsima picada d’ullet que Perejaume fa al barroc català, en què esplendor i podridura van conviure, i precisament això és el que el fa modern. “Els retaules barrocs, amb les seves formes intestinals, semblen cagats del cel.”

La paradoxa s’aferra en el mateix títol d’aquesta exposició “trencada i dispersa pel territori”: Guardar a fora. “El fet de guardar a fora qüestiona com poques coses el mite del progrés en termes acumulatius”, raona. També, hi afegeix, és una manera de reivindicar “l’oblit com a valor”: “Recordar és guardar a dins, oblidar és guardar a fora.” El femer vindria a ser l’antítesi dels arxius, “perquè no carrega amb el passat: és un model de fugida endavant de la vida”. I una altra capa del concepte fora: “Celebra que no tot siguem un nosaltres mateixos, una carcassa que ens encongeix cada vegada més.”

Regar el mar és un contrasentit més que Perejaume va convertir en una moguda artística el setembre passat. Va col·locar una dotzena d’aspersors al tram marítim que mulla Canet per llançar el missatge que “s’ha de conrear arreu, l’aigua salada inclosa; donar més i no extreure tant”. Ho va enregistrar en una cinta que es projecta al cinema La Calàndria del Masnou.

A Sant Pol, el seu poble natal, en algun moment de la tarda d’ahir hi va fer una perfomance inspirada en una fotografia de principi del segle XX en què es veu que la sorra de la platja era la continuació dels corrals de les cases. “Com ho hem arribat a entristir i a empobrir tant, això?” L’acció va consistir a abrigar amb l’escorça de suro d’un arbre del Montbrugós la palmera llegendària dels jardins del Pla de Can Sauleda, que va ser plantada fa 150 anys amb una llavor de Cuba.

Sobretot pensant en els que no són de la comarca, Perejaume ja compta que aquestes instal·lacions no són de bon trobar. Li agrada jugar amb l’ambigüitat “del que s’exposa i s’amaga alhora”. El fet de poder intervenir “en el món físic” pensa que és el clec que ha fet l’art d’herència xamànica duchampiana. Però no bufen vents favorables per a aquests gests radicals que ataquen les formes de vida actuals desarrelades dels llocs en pro de la globalització. “És molt difícil avui actuar en certs marges alternatius perquè els marcs estan molt legislats i van estrenyent la creativitat. Fa deu anys hauria sigut més fàcil de fer, aquest projecte”, alerta.

Així i tot, s’ha avingut a enclaustrar algunes obres dins de museus. A la seva manera, és a dir, portant-hi la realitat a dins. A la Fundació Palau de Caldes hi exhibeix una sèrie de 24 dibuixos de sols “que remeten a la molt maresmenca obsessió de veure’ls succeir-se sobre el mar de l’aurora que els encén”. I també una pel·lícula que documenta un altre exercici a la intempèrie. Hi apareix pacientment encenent i apagant mistos a l’aigua.

El centre Can Manyé d’Alella allotja dos films que testimonien aquest art perejaumià que mira el món amb ulls dissidents i amb l’ànim de transformar-lo. En un, l’artista camina arrossegant sis pesants picarols a cada peu. En l’altre, també camina, però amb unes lleugeres sandàlies de suro en forma de ventre que imprimeixen a la sorra les formes de “pètals” que dibuixa el mar quan està calmat.

Per Jaume Coscollar, el comissari d’aquest trencaclosques d’exposicions, el treball de Perejaume posa el focus en “realitats silencioses”. Guardar a fora encén l’altaveu avui, però cada peça té cicle propi. Les obres a l’exterior, de sol a sol i condicionades a les lògiques naturals. Avui a les onze del matí un autocar, gratuït i amb reserva, farà el circuit. Per veure el femer daurat, impressionant, millor no encantar-se, perquè té els dies, potser les hores, comptats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda