‘Desnonats’, la poètica de la cruesa
Vivim en temps bàrbars i no cal veure les notícies per adonar-nos-en. Les obres més recents de l’artista Tate Lucena (Olot, 1960), que aquests dies s’exposen a la Fundació Valvi de Girona –fins al 19 de juny–, reflecteixen aquests temps convulsos. Ho fa a través de pintures i collages que l’artista garrotxina ha format a partir de la interacció de diverses tècniques, fent molt present la matèria i deixant patent el món tal com el percep.
Malgrat que no sempre es manifesti de forma directa, la petja de l’home es troba present a les seves obres. Defuig el formalisme perquè no vol retratar figurativament el desesper, sinó, després de sentir-lo com a propi, evocar-lo a l’espectador, fer que en sigui partícep. “El meu repte és la simplificació i l’abstracció de les formes fins a arribar a la seva essència, per tal de transmetre dues realitats oposades: la brevetat i l’eternitat d’un instant”, explica Tate. I com afegeix Joan Serra al catàleg de l’exposició –que es pot veure fins al 25 de juny–, “malgrat la cruesa del que expressa, no està absent de sensualitat i d’una forta càrrega poètica”.
El títol de Desnonats té un sentit molt ampli, com explica, perquè ens afecta a tots nosaltres si considerem que la vida o la pròpia mort acaba fent-nos fora a tots: “Molts cops els murs que aixequem per protegir-nos acaben derruïts.” Tant en els espais buits com en els horitzons oberts s’intueix que hi han transitat moltes vides. També fa referència a la natura, com plasma en obres que descriu així: “Diuen algunes persones que les plantes, com que no tenen sistema nerviós, no poden sentir. Però quan contemplo un d’aquests arbres tan grans i vells, o una petita flor, hi reconec la magnitud de l’univers, l’ànima del món.”
