Cultura

Mirador

La Sibil·la electrònica

Segons mana la tradició, per Nadal a les esglésies de Mallorca i l’Alguer encara es representa i es canta el Cant de la Sibil·la. En el seu origen, la posada en escena del cant era considerada com un ritual pagà que pronosticava l’arribada del Messies i la fi del món. A les esglésies, quan acaba l’ofici de matines i abans de començar la missa, puja a la trona un al·lot d’uns dotze anys que duu un cridaner vestit de caràcter femení amb tuls i sedes brodades i que sosté amb les dues mans una gran espasa lluent. L’infant porta tan estrany indument perquè representa una sibil·la i, com és sabut, l’Antiguitat cristiana admeté que Déu havia concedit una mica d’esperit profètic a algunes d’aquelles endevinadores paganes, per tal de predisposar els gentils, amb els seus oracles, a rebre la llum de la Bona Nova. Aquell infant, sempre una mica emocionat per la gran solemnitat del moment i la gentada que l’escolta, es posa a cantar la vella cançó.

Maria Arnal i Marcel Bagés també interpreten el Cant de la Sibil·la en el repertori del disc Clamor, que el mes de març passat va sortir al mercat, després d’una llarga i inquietant espera. Els dos músics han iniciat una gira per diversos punts del territori en què, després de passar pel Teatre Tívoli de Barcelona o el Teatre El Jardí de Figueres, faran parada divendres a l’Auditori de Girona. Del Cant de la Sibil·la en fan una versió peculiar, abandonant certes referències religioses del text original, i sobretot es fan ressò de les estrofes que profetitzen l’arribada de la fi del món: “Ans que el judici no se / Un gran senyal se mostrar / Lo sol perdrá lo resplendor / La terra tremirá de por.” La sonoritat que provoca la seva audició és estranya. Per una banda manté alguna cosa de la tradició, però aquesta reneix transformada amb la força de l’electrònica. En el treball compositiu han comptat amb les incorporacions d’una creadora de referència en intel·ligència artificial, Holly Herdron, que ha fet que tot fos diferent però que al mateix temps fos reconeixible. És com si aquell vell cant medieval s’instal·lés al cor del nostre present per ressonar lluny de les esglésies, en auditoris i altres temples de la música popular.

La referència a la fi del món és constant en el disc Clamor. Al llarg de la mitja hora llarga de durada de l’enregistrament sonen les campanes i els músics ens adverteixen que el capitalisme porta l’ésser humà cap a un camí de destrucció. També s’admet que, a partir de la subjectivitat, a la fi sorgirà una nova harmonia en un nou contacte amb les forces naturals. Aquesta curiosa mística l’exposen Maria Arnal i Marcel Bagés en nou cançons i dos temes instrumentals. Entre les aliances també compten amb la col·laboració de Kronos Quartet. Tot el disc sembla anar cap a la recerca d’una sonoritat que ens envolta, ens inquieta i ens increpa des d’una posició gens fàcil. Clamor sorgeix com una peça conceptual ambiciosa plena d’idees que de mica en mica captiva i atrapa a qui l’escolta.

Després d’haver apel·lat a la memòria històrica al memorable 45 cerebros y un corazón, Arnal i Bagés plantegen en el nou treball una reflexió sobre si és possible la recerca d’un futur redemptor davant una situació crítica tant de tipus personal com creativa. Estem davant un disc que explora tot “allò que no es veu i és” o que ens increpa sobre què representa ser humans i haver de suportar la humanitat. Una joia estranya que s’ha fet esperar molt de temps i que esclata per demostrar-nos que entre el que és vell i el que és nou poden sorgir propostes creatives sorprenents. Un disc diferent que parla de la nostra vulnerabilitat. Una obra que neix per emocionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Txarango reinterpreta els seus grans èxits amb veus amigues en el disc de comiat ‘El gran ball’

Barcelona
James Rhodes
MÚSIC I ESCRIPTOR

“Mai tornaré a fer res tan important com haver donat suport a aquesta llei”

BARCELONA

La Terra és una gran habitació

BANYOLES
Fotografia

Retrat incomplet

Banyoles

Lluís Lozano surt a navegar a ‘Canta’m una havanera’

figueres

Captar allò que va ser

barcelona

La Fundació Mascort revisa mil anys de ceràmica catalana

Torroella de Montgrí

Ramon Blanch publica la novel·la ‘L’última carta’

girona

Sis milions d’ajuts per aixecar el vol

Barcelona