El Museu del Cinema mira als precursors del 3D
Ha incorporat a l’exposició permanent una pintura sobre vidre holandesa del segle XVIII –diafanorama–, de les quals només n’hi ha 120 a tot el món
Coincidint amb el 23è aniversari de la seva inauguració, el Museu del Cinema de Girona ha presentat una modificació d’un dels àmbits de la seva exposició permanent –Fixant la imatge del món. El món per un forat– per incorporar noves adquisicions i peces de gran qualitat i raresa. Elements nous per al visitant que il·lustren de forma pedagògica i atractiva els precedents del cinema, la fotografia i l’audiovisual tal com l’entenem avui dia.
Per fer-ho ens hem de remuntar al segle XVIII, a l’època en què la càmera obscura i la caixa d’òptica permetien a aquells contemporanis conèixer altres mons en un temps en què viatjar no era a l’abast de tothom. I descobrir, com ara es pot tornar a apreciar gràcies a la darrera incorporació del museu, a través d’una pintura sobre vidre del segle XVIII el que eren uns precursors efectes en tres dimensions. Es tracta d’un diafanorama que representa una imatge hivernal dels Països Baixos, una pintura sobre vidre del segle XVIII d’autor desconegut, precursora del 3D a través d’una tècnica pictòrica consistent a superposar diferents vidres –generalment, tres– amb els quals s’aconseguia recrear una imatge tridimensional. La conservadora del museu, Montse Puigdevall, en destaca la “raresa i singularitat” perquè a tot el món només es conserven 120 diafanorames (la majoria al Rijksmuseum d’Amsterdam). Els diafanorames són clars antecedents de la fotografia estereoscòpica, que va començar a fer-se molt popular a mitjan segle XIX.
El de Girona es pot veure a l’àmbit dedicat al precinema, en concret a la càmera obscura i la caixa òptica, que també s’amplia amb dinou vistes òptiques translúcides que s’han restaurat ara fa poc i un element interactiu com és una càmera obscura que imita les del segle XVIII.
Dalí, fascinat amb el diafanorama
Els diafanorames, com el que ara s’exhibeix al Museu del Cinema de Girona, van ser un dels elements que van inspirar Salvador Dalí. El geni empordanès, de fet, va utilitzar aquesta tècnica en diverses obres, com Babaouo (1932), que es conserva al Teatre Museu de Figueres i que va concebre “com a objecte publicitari” d’una pel·lícula surrealista que no es va arribar a filmar.
