Cinema

cinema

Drama

‘14 dies, 12 nits’, dolor compartit per dues mares

De La pequeña Lola (Bertrand Tavernier, 2014) a Philomena (Stephen Frears, 2013), passant per Lion (nominada a 6 Oscar el 2016) o la catalana L’adopció (2015, amb Nora Navas i Francesc Garrido), el tema de les adopcions és una autèntica mina per al gènere dramàtic arreu del món. Abandonament, maternitat, amor, pèrdua... Les emocions que es gestionen amb aquest tema són variades i profundes. La producció quebequesa 14 dies, 12 nits (també s’estrena en català) hi afegeix un ingredient que encara fa més dramàtica la història: Claire, una noia adoptada per un matrimoni canadenc, va morir als 17 anys en un tràgic accident. Un any després, la mare torna a l’orfenat vietnamita i, inesperadament, es troba amb la mare biològica de la seva filla i juntes busquen la manera de seguir endavant. Dirigit per Jean-Philippe Duval i protagonitzat per Anne Dorval i Leanna Chea, 14 dies, 12 nits és un film d’emocions intenses, però també pausat, contemplatiu, de silencis; una història sobre l’absència, el dolor compartit i la necessitat de seguir endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Verdaguer, l’autor català més biografiat

Barcelona
Crítica

Set de... coherència

TRADICIONS

El Ple de l’Ascensió aprova la celebració de La Patum de Berga

BERGA
Llagostera

El Festival Espurnes viu la seva edició de més èxit

Llagostera
CULTURA

Mor Roger Corman, icona del terror i mestre de grans cineastes a Hollywood

Música

‘Zorra’ no convenç i situa Espanya a la cua d’Eurovisión 2024

Malmö (Suècia)
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona