Cinema

Cinema

Mor Dave Prowse, l’home rere la màscara de Darth Vader

L’actor, de 85 anys, va interpretar un dels malvats més famosos de la història del cinema a la trilogia original d’‘Star Wars’

En 50 anys de carrera, va treballar en 74 pel·lícules i produccions de televisió

L’actor britànic Dave Prowse, que va interpretar a Darth Vader en la trilogia original d’Star Wars, ha mort als 85 anys “després d’una breu malaltia”, segons ha confirmat aquest diumenge el seu agent, Thomas Bowington, en un missatge penjat a la seva pàgina de Facebook. No dona gaires detalls, només explica que va morir “ahir al matí” i hi afegeix la cèlebre frase: “Que la força l’acompanyi, sempre!”

Dave Prowse va assistir al Festival de Sitges del 2015 per presentar el documental que li van dedicar els mallorquins Marcos Cabotà i Toni Bestard. Amb el títol d’I am your father, la famosa frase que deia a Luke Skywalker abans de morir, a El retorn del jedi (1983), els dos cineastes evoquen la seva figura, el personatge que va encarnar (un dels malvats més famosos de la història del cinema) i la discriminació que va patir, al seu entendre, per part de George Lucas i els responsables de Star Wars, que l’acusaven erròniament de revelar secrets de rodatge. La seva veu a la versió original estava doblada per James Earl Jones.

Prowse, que abans de passar-se a el món de cinema havia estat culturista a la ciutat anglesa de Bristol, també va arribar a ser condecorat amb un Membre de l’Imperi Britànic pel seu paper en el Green Cross Code Man, que promovia la seguretat viària a les carreteres d’aquest país. Però el treball que li va donar celebritat a nivell internacional va ser el de Vader, un paper que va guanyar a causa del seu imponent físic –feia 1,98 metres d’alçada–.

“Encara que va ser famós per interpretar molts monstres, per a mi i per a tots els que vam conèixer a Dave i treballem amb ell, era un heroi en les nostres vides”, ha apuntat el seu agent en declaracions a la BBC.

Abans d’iniciar la seva carrera al cinema, Prowse va arribar a representar a Anglaterra en la modalitat d’aixecament de pes en els Jocs de la Commonwealth al començament de la dècada dels 60. El director de La guerra de les galàxies, George Lucas, es va fixar en ell quan el va veure interpretant un guardaespatlles en el film La naranja mecánica (1971), i el va convidar a presentar-se a les proves de selecció per als papers de Darth Vader i Chewbacca. A més de fer d’actor, Hollywood el va contractar com a entrenador personal de Christopher Reeve, per ajudar-lo preparar-se per les exigències físiques del paper de Superman al film que va protagonitzar el 1978.

Prowse va debutar davant de les càmeres en la paròdia de la pel·lícula Casino Royale, de la saga de l’espia britànic James Bond, el 1967, on va fer de criatura de Frankenstein, un paper que li van tornar a demanar que encarnés en altres dues pel·lícules. També va aparèixer regularment en diverses sèries de televisió consideres de culte, com The saint space i Doctor Who, en què va fer de minotaure, el 1972. En total, va treballar en 74 produccions de cinema i televisió, al llarg de 50 anys de carrera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda