Cinema

L’Acadèmia del Cinema Català homenatja les tretze sales centenàries que encara estan en actiu

Passola crida a no caure en el desànim per la pandèmia i reivindica l’esperit de superació del sector

L’Acadèmia del Cinema Català ha homenatjat aquest dimarts les sales de cinema que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys i encara avui encara estan en actiu. En són tretze en el conjunt de Catalunya, repartides arreu del territori, i que des d’aquest dimarts llueixin una placa commemorativa. La presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, rebutja caure en el desànim per la pandèmia i ha reivindicat les sales com “la millor manera de veure el cinema” perquè reuneix les condicions idònies d’imatge i so per “captar l’emoció de l’art cinematogràfic”. L’homenatge ha inclòs l’elaboració d’un catàleg digital que recull la història de les tretze sales i que ha anat a càrrec del periodista Toni Vall.

El sector ha aprofitat l’acte d’homenatge de les sales centenàries per autoreivindicar-se. Passola assegura que la pandèmia “passarà” i el cinema se’n sortirà: “Tenim un públic sensibilitzat amb la cultura i especialment amb el cinema”. La presidenta de l’Acadèmia demana “persistir” com els darrers 100 anys per poder-ne complir 100 més.

També el periodista Toni Val, autor del catàleg, ha fet una crida a no decaure davant una pandèmia que, admet, genera inseguretat pels “tancaments i tocs de queda”. Per part de l’administració, el delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia, s’ha compromès a mantenir uns pressupostos que permetin “escoltar i finançar” la cultura.

L’homenatge d’aquest dimarts s’emmarca en la línia iniciada fa uns anys per l’Acadèmia per recuperar i posar en valor el patrimoni cinematogràfic català. La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, els Estudis Balcázar i Esplugas City, els Orphea Films i els Estudis Trilla o la ciutat de Terrassa han estat també objectiu d’homenatge els darrers anys

El Maresme, la comarca amb més cinemes

La comarca del Maresme és al que més sales de cinema centenari aplega, amb quatre sales. Hi ha el Centre Parroquial d’Argentona, fundat el 1914 i que encara avui programa setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils. Del 1904 és la Sala Mozart de Calella, gestionada per l’Ajuntament i coneguda popularment com Can Salom en honor al seu primer propietari.

A Mataró hi ha Fomenta Mataroní, que va començar oficialment a funcionar com a cinema el 1910. A dia d’avui hi ha estrenes entre un i dos dies a la setmana. També el 1910 va arribar el primer cinematògraf al Masnou i el 1914 van començar les projeccions regulars al Cinema La Calàndria.

Sitges, un cas singular

Un altre cas singular és el de Sitges. Aquesta població del Garraf és l’única del país amb dues sales centenàries en actiu. Es tracta del Casino Prado, amb projeccions de cinema que es remunten al 1911, i una de les entitats precursores del Festival de Cinema Fantàstic. També a Sitges hi ha El Retiro (1908) una de les poques sales que no va tancar durant la Guerra Civil i també amb una estreta vinculació amb el Festival de Sitges.

A la ciutat de Barcelona, en canvi, hi ha un únic cinema centenari, el Cinema Bosque, propietat actualment del grup Balañá. Originàriament es va dir Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat. Les projeccions es van iniciar en aquesta sala el 1906.

El més antic és a Ribes de Freser

Per trobar el cinema en actiu més antic de Catalunya s’ha d’anar fins a Ribes de Freser, on l’any 1900 es va inaugurar el Cinema Catalunya amb el nom de Teatre Taga. És també una de les sales més antigues de tot l’estat espanyol. Des del 2009, la gestió de l’espai és en mans de l’associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, en col·laboració amb l’Ajuntament.

També al Ripollès hi ha el Teatre Cinema Comtal de Ripoll (1917), que en els seus inicis combinava el cinema amb teatre, ball, conferències i míting polítics; i el Casal Camprodoní (1907), que es va haver de reconstruir després que un incendi el destruís completament a finals dels anys 60.

La llista de cinemes centenaris la completen el Cinema Mundial de La Bisbal d’Empordà (1904), gestionat per l’Ajuntament; els Cinemes Imperial de Sabadell (1911), convertit avui en un multicines d’onze sales, i els Cinemes Catalunya de Terrassa (1916), que combina la programació estable de cinema amb activitats i cicles d’entitats terrassenques, així com classes i rodatges de l’ESCAC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona