cultura

Les bruixes tornen a l'Empordà

Arriba a Vilabertran una exposició sobre la persecució de la bruixeria

La persecució contra la bruixeria es va cobrar a Catalunya més de quatre-centes víctimes, la majoria dones ja grans sumides en la pobresa, vídues o solteres, analfabetes, no gaire afavorides físicament i amb alguna excentricitat de mal amagar entre el veïnat. En devien ser moltes més, però bona part dels arxius sobre aquesta repressió arbitrària i tenebrosa que va recórrer tot Europa entre els segles XV i XVIII, amb l'etapa més cruenta localitzada a principis del segle XVII, han acabat desapareixen, com ara els que haurien documentat els ajusticiaments de bruixes a molts pobles de l'Empordà, des de Sant Feliu de Guíxols a Cadaqués i Sant Pere de Rodes, i que, no obstant això, han sobreviscut en la memòria col·lectiva per mitjà de la transmissió oral. En canvi, sí que s'han conservat els documents referents a un altre municipi gironí, Viladrau, on en una època en què només tenia censades vuitanta llars van ser penjades a la forca una quinzena de dones acusades de bruixeria.

L'exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, que es podrà veure fins al 17 d'octubre a Santa Maria de Vilabertran, aporta dades inèdites i aclaridores sobre aquest fenomen truculent que, més enllà de la llegenda i la recreació artística que ha inspirat, va comportar la tortura i execució d'unes 60.000 persones a tot Europa, en uns processos judicials sovint promoguts per tribunals locals i instigats pel fanatisme popular. És curiós, per exemple, que a la Corona de Castella, sota el pes infame de la Inquisició, els processos fossin realment escassos i aviat eradicats pel mateix tribunal, mentre que a Catalunya es vivia, en especial entre 1616 i 1622, l'etapa més repressiva i sagnant, probablement, segons apunten els investigadors, a causa d'un cicle de greus tempestes i desafortunades collites que van alimentar la ràbia i la superstició. La mostra, comissariada pel director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, i Josefina Roma, s'estructura en una desena de plafons explicatius i material audiovisual que tracten dels orígens de la bruixeria i la màgia a l'època medieval fins als casos més escabrosos i polèmics, com l'anomenat procés de Zagarramurdi, la mitologia al voltant de la celebració del sàbat o els aplecs de bruixes, i els primers intents de frenar la repressió indiscriminada contra unes dones que en el pitjor dels casos no havien comès cap altre pecat que el de ser remeieres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint

Cultura

Mor Tony McFarr, el doble d’acció de Chris Pratt i Jon Hamm

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU
música

Cala Vento versiona ‘Pau’ d’Els Pets en el seu vintè aniversari

girona
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona