Les restes de la Boella es conservaran en un museu de nova planta de la Canonja

El projecte del futur museu de la Canonja estarà enllestit enguany mateix, tot i que l'alcalde, Roc Muñoz, va reconèixer que, per la situació de contenció econòmica actual, a hores d'ara no es pot concretar quan començaran les obres. El museu se situarà en un edifici de nova planta que es construirà a la nova rambla 15 d'Abril de la Canonja, que justament ahir es va obrir al trànsit.

Aquest equipament conservarà i difondrà les restes arqueològiques aparegudes al barranc de la Boella, un jaciment de gran riquesa científica, on s'hi han descobert eines de pedra i restes de fauna de fa més de 800.000 anys. Ahir mateix, es va presentar la restauració de les defenses de mamut que investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) van descobrir a la Boella l'any 2007. Són dues peces dentàries que tenen una llargada d'1,8 metres. En aquests tres anys han estat netejades i embalades per garantir-ne la seva conservació. «Ara començaran l'estudi científic i la seva posterior publicació», va dir Josep Vallverdú, responsable de l'excavació i investigador de l'IPHES.

Un altre projecte serà convertir el jaciment en un parc sobre prehistòria i paleoecologia que serveixi de centre de divulgació d'aquesta disciplina. Segons l'alcalde, s'organitzaran «recorreguts al jaciment de la Mina de la Boella»: «Volem que la ruta comenci a la Canonja i que arribi fins a la Boella. Allà es podrà explicar, in situ, les restes que s'hi poden descobrir», segons Roc Muñoz.

D'altra banda, aquest dissabte acabarà la quarta campanya d'excavacions a la Boella, que també ha resultat fructífera: s'han descobert eines de pedra d'una antiguitat mínima de 800.000 anys, a les capes de terra més antigues que es coneixen del barranc. En els sondejos duts a terme en els últims dos anys al jaciment de la mina, s'hi havien descobert nombroses restes òssies de vertebrats extingits com hipopòtams, úrsids, carronyaires i altres herbívors, com ara cérvols i cavalls, a més de pedres tallades. En aquesta darrera campanya han aparegut més restes de fauna i eines de pedra, però «poc elaborades», fet que indica que es tracta de tècniques de talla molt arcaiques, i «molt diferents a les que es van localitzar vora les restes de mamut», segons Vallverdú. La nova troballa, doncs, és més antiga, i podria datar-se de fa un milió d'anys. Vallverdú va destacar també que es tracta de troballes «molt rellevants, perquè pertanyen a un període clau en el qual tenen lloc les dispersions humanes fora d'Àfrica». Els investigadors consideren que en aquesta conca del Francolí «pot haver-hi els testimonis que provin els nous comportaments i habilitats dels grups d'humans. Uns comportaments que després estaran més desenvolupats, en períodes posteriors», segons Josep Vallverdú.