Cultura

entre amics

La crisi no és tan dolenta

Ralph Bernabei pensa que els temps dolents són bon temps per a l'art. Tot és més autèntic

Ralph Bernabei és novaiorquès, de la categoria spaghetti, segons les convencions del cinema de gàngsters. Pero Ralph Bernabei no viu a Manhattan. Ni tan sols a New Jersey. La seva població de residència és Colera, a la Costa Brava, on al costat de la seva companya, la belga Silvy Wittevrongel, tira endavant la galeria Horizon, a més de treballar en la seva obra artística.

Com sobreviu un artista en època de crisi és tan misteriós com respondre a la pregunta de «com aguanten la majoria d'artistes en època de bonança?» De diners al món de l'art, n'hi ragen força quan la bossa sona, però no sempre en la direcció adequada. Uns pocs en toquen massa, i uns molts, massa poc. Per Bernabei els diners més enllà de la subsistència folgada de l'artista són nefastos per a l'art; per això, amb un pensament contracorrent, diu que la crisi és bona per a l'art. Pensa que l'art que s'ha fet en els darrers 15 anys no tindrà cap transcendència perquè els diners sense més ni més rebaixen la intensitat del projecte artístic. Però el que es faci en els pròxims anys (atenció inversionistes) sí que transcendirà la frontera del temps i de l'art.

La raó per la qual creu Bernabei que vénen bons temps per a la creació és que a l'artista només li queda mirar endins, explorar en la seva essència i transmetre-la amb sinceritat. També creu que la crisi capgirarà el món de les galeries, «si més no els caldrà aixecar la mirada quan entri alguna persona per la porta».

El veí de Colera creu en el diner intel·ligent i sense ànim especulador. El diner que fa que qui el tingui li doni un ús creatiu i comunicatiu. Amb aquests diners de gent que estima l'art va crear la revista Outer Horizons, una publicació que tracta de ser un lloc de trobada d'artistes, creadors i pensadors que tenen especial interès per dir la seva en temes de pulsació contemporània. El número dos, que tracta sobre l'espai, es presentarà a l'hotel Belvédere el pròxim 5 de juny a Cervera de la Marenda. L'establiment està situat en un edifici singular d'art déco de l'arquitecte Léon Baille que es va inspirar en un transatlàntic. Després d'aquesta presentació nord-catalana, n'hi haurà d'altres a Dinamarca, Suïssa, Madrid (llibreria Blanquerna, 18 d'octubre) i Nova York.

En aquesta presentació es projectaran obres dels artistes pluridisciplinaris que han participat en aquest número: Juan Bofill, Vicenç Viaplana, Cesc Gelabert, Triny Prada, Michel Snow, Josep Manuel Berenguer i Enric Ansesa. Aquest darrer artista (genial a l'hora de tractar els negres) és un dels habituals de la programació estiuenca de la galeria Horizon, que aquesta any també participarà de la temporada artística de la Costa Brava que fa que el centre de gravitació de l'art passi de ciutat a la costa.

Per als qui no coneixen l'obra de Bernabei es podria dir que no és un pintor d'evidències. Tot i que té la seva pell foguejada per la sal del mar i la Tramuntana, els seus quadres representen la natura d'una forma essencial, sense evidències paisatgístiques. Els seus llenços són de traç i d'ànima, el que normalment es coneix com a quadre abstracte, tot i que va arribar a Europa impulsat pel desig de conèixer la pintura figurativa. Concretament, la pintura flamenca. No sé si va conèixer la pintura, però sí que va prendre contacte amb una flamenca (l'esmentada Silvy Wittevrongel) i així va passar del nord d'Europa al sud per instal·lar-se al nord del sud (Colera) després d'haver passat pel encara més nord del sud (Marroc).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.