Teatre de Guerrilla enceta una nova etapa amb l'estrena del monòleg «El xarlatan»
Xuriguera i Faxedas es desvinculen del grup i Masferrer mantindrà la marca
Per començar aquesta nova etapa Quim Masferrer, que mostra la ferma voluntat de mantenir la marca Teatre de Guerrilla i afirma que el gruix de la companyia –equip tècnic– continua endavant, s'ha assegurat la col·laboració i assessorament de figures com l'escenògraf Llorenç Corbella i el Mag Lari. Divendres vinent, a l'Auditori de Calldetenes, el xarlatan començarà la seva gira de «simpòsiums». Posteriorment passarà per Cadaqués (15 de maig), Sant Feliu de Buixalleu (28 de maig), Manlleu (17 de juny), Cassà de la Selva (18 de juny), Palamós (20 de juny), Hostalric (2 de juliol), Torelló (31 de juliol), Caldes de Malavella (3 d'agost), Bescanó (4 d'agost), Palafrugell (12 d'agost), a Fira Tàrrega (del 9 al 12 de setembre) i Maçanet de la Selva (14 de novembre).
Masferrer explica que l'espectacle segueix la línia habitual de la companyia, fent una comèdia d'entreteniment: «Tenia ganes de recuperar una figura com la del xarlatà, que abans era molt més freqüent. És un paio que passeja les seves prèdiques i el seu mètode innovador, que manté una actitud messiànica i que va pels pobles, diu, injectant felicitat. En definitiva, és l'antiheroi, perquè no deixa de ser un pobre desgraciat.» Masferrer explica que s'ha inspirat, per crear l'espectacle, que va néixer a partir d'un munt «d'idees confuses», en coses que passen al seu entorn vinculades amb el desig de la gent «d'estar bé, de ser feliç». Posteriorment, va arribar el procés de documentació i la confecció del text, de la dramatúrgia i la construcció del personatge. Tot per projectar també una visió crítica sobre «l'allau de teràpies i mètodes miraculosos que ens volen vendre». Masferrer, que se la juga tot sol a l'escenari, ha comptat amb la mirada externa de Xavier Vilà, ajudant de direcció d'Els Joglars, que ha codirigit l'espectacle.
Èxit i polèmica
Una nit de primavera del 1998 el Pati de la Diputació va esclatar de riure amb l'espectacle que va marcar l'inici de la popularitat de Teatre de Guerrilla, Teatre Total. Quim Masferrer, Carles Xuriguera i Rafel Faxedas servien la primera mostra del gènere batejat com a «teatre antropològic d'humor corrosiu». Posteriorment, van arribar Som i serem, El directe, la fallida EEUUropa i l'àcida Fum; ràdio, tele i la constitució en empresa de gestió cultural. També van arribar problemes, fruit de fer-se, excessivament, per interès, amb la classe política. Va arribar el Supermercat de Teatre de la Selva que, amb el canvi de ponent de Cultura a la Diputació (Joan Puig), es va convertir en el Supermercat de Teatre de Catalunya. Com a torna s'havia d'assumir la direcció del Fitag, en què Guerrilla no tenia cap mena d'interès. Puig se'n va anar i va ser substituït per Enric Vilert, que va heretar un supermercat que no li interessava gens, mentre que havia de salvar com fos el Fitag, que sí que era iniciativa de la Diputació. Va acabar com el rosari de l'aurora, incloent-hi un ridícul debat televisat i el bateig d'un garrí en honor a Vilert.
