Artesans i artistes gironins

Crec no haver vist o sentit mai en els mitjans que artesans i artistes gironins participessin en la construcció de la Sagrada Família. El temple travessa una etapa d'activitat important i s'ha assenyalat data de consagració i obertura al culte. No m'atreviré a fer comentaris de l'obra. Sols de ressaltar-hi la participació gironina.

A la fàbrica de Casellas Xirgu, formigon arquitectònic, veié amb sorpresa unes enormes peces que no enganyaven: eren per a la Sagrada Família. Marc Casellas confirmà que fa 12 anys que construeixen peces per a l'absis i finestrals, entre altres, del temple. L'art gaudinià vist en conjunt és complicat. Ara bé, fragmentat, hom no pot imaginar-se l'acabat. Es diria l'obra d'un alienat. Segur, però, que té el lloc definit, figuratiu i artístic en la construcció. Hom, indiscretament, es pregunta: «El dia que circuli l'AVE a 250 quilòmetres hora, aguantarà les vibracions i, si com està previst el mur construït les absorbeix, les aigües subterrànies descendents de la serralada de Collserola fins al mar, retingudes pel mur, en superar-lo per sota no desarrelaran els ciments del temple?» Que em dispensin els tècnics, però en termes i volums inferiors, s'ha vist prou vegades.

Els Casellas manifesten la seva satisfacció pel treball artístic que realitzen. No hi ha dubte que els dóna un merescut prestigi entre el sector. La selecció d'artesans per a la construcció del temple és rigorosa i estricta. Ells enalteixen la professió i s'ha de dir.

Trobo l'esposa de Domènec Fita i, comentant el fet dels Caselles, fa: «En Domènec fa temps que treballa per a la Sagrada Família. Ha acabat unes peces de pòrfir per al sòl de l'entrada de la Passió, amb el gravat de l'Entrada a Jerusalem, de 170 m2 de superfície. Ara treballa en les llums de metacrilat adossades a les quatre columnes del creuer central. La considerable altura –30 metres– fa que, per tenir una visió equilibrada en relació amb l'entorn, tinguin tres metres d'altura. D'altra manera serien un punt en l'infinit. Les llums són els quatre evangelistes.» Convé que il·luminin no tan sols el temple, sinó la ment dels nostres líders actuals, desorientats i incapaços de sortir del laberint actual.

Resto novament sorprès. D'en Fita se n'ha parlat molt i bé, però dels seus treballs per a la Sagrada Família, em fa que no se n'havia fet esment. Parlo amb en Domènec. Cansat de recolzar-se en la insegura i maltractada terra, ara ho fa en una còmode cadira de rodes. Circula amb més rapidesa però amb el mateix problema: la seva inesgotable imaginació corre més que ell. No hi pot fer res. Els seus treballs donen fe de la seva vena artística. Sense perdre de vista l'obra de Gaudí, aporta el seu segell personal.