Rock amb lletra

El festival Primera Persona, patrocinat pel CCCB, arriba a la vuitena edició amb un cartell de luxe que reuneix algunes estrelles internacionals del pop amb periodistes independents i escriptors. Es tracta d’un esquema diferent de l’habitual, que té com a base una idea indie i global de la cultura, i un públic cent per cent CCCB. Ho va explicar ahir la directora del centre, Judit Carrera, que va destacar que “en un món definit per l’excés de narcisisme encara es pot escriure en primera persona”.

Els dos pares de la criatura, els narradors Kiko Amat i Miqui Otero, es van congratular ahir que la fórmula faci anys. Amat, sempre amb titulars llaminers, el va definir com “un festival de varietats, en un espai idoni i un ambient íntim que ha seguit meticulosament aquesta idea”. Amb Otero va coincidir que les seves idees no han canviat al llarg de gairebé una dècada i va apostar per l’increment de l’anècdota i la història personal com a constructores del relat.

Enmig del primer diumenge d’un altre festival literari de la ciutat, el Barcelona Poesia, arrenca la nova edició del Primera Persona. El 10 i l’11 de maig el festival reuneix creadors de diverses disciplines artístiques que basen la seva obra en la pròpia experiència vital, amb la idea d’acostar “grans firmes, detectar noves veus i desenvolupar càpsules temàtiques sobre subcultura”. El festival pretén mostrar “relats de vida, de vegades més camuflats i d’altres més literals, sempre literaris, atípics, tragicòmics i antièpics, que demostren que qualsevol pot ser l’heroi (o l’antiheroi) d’una novel·la, una pel·lícula o una cançó.”

Entre els plats forts hi ha figures de la història del rock com el vocalista de Suede Brett Anderson, que té al darrere unes memòries publicades per Contra Editorial. Una altra estrella és Peter Hook, fundador de Joy Division i New Order, que vindrà a explicar-nos la seva experiència sobre el club més mític, i també ruïnós, de la segona meitat del segle XX: la catedral musical pionera de la música electrònica i impulsora del so Manchester. Un autèntic maldecap també narrat en un llibre de Contra. Entre altres tindrem, així mateix, la mexicana Julieta Venegas, icona d’una visió feminista en les lletres torturades i divertides. O Nik Cohn, novel·lista des dels anys seixanta, inspirador del pinball de Tommy dels Who; de la novel·la que va influir David Bowie per a Ziggy Stardust, i l’article que va establir les bases de Fiebre del sábado noche del 1976. Un cartell, com poden comprovar, espectacular.