la contra

Arraconada a Sinera

L'Ajuntament demana una subvenció per restaurar una de les escultures de Josep Llimona que hi ha al cementiri i vol fer un estudi per preservar el patrimoni que hi ha al recinte

Totes dues són tretes d'un mateix patró. Precioses, amb cabells llargs i amb un posat trist i melangiós. Són dues de les obres de l'escultor modernista Josep Llimona que es poden contemplar a pocs metres de distància al capdamunt del cementiri de Sinera. Formen part dels grups escultòrics que s'amunteguen a les tombes familiars dels més ben aposentats. Una de les dues escultures, la que engalana el panteó de la família Mundet, s'amaga en un racó. És per molts una de les joies de Sinera, tot i que costa de veure pràcticament enganxada al mur i la tanca metàl·lica que envolta el cementiri. Ara, l'Ajuntament s'ha interessat per aquesta escultura i ha demanat a la família l'autorització per poder-la restaurar, donat el seu mal estat i la urgència per netejar-la. «Volem que no es malmetin elements històrics que són part del nostre patrimoni artístic i que considerem important preservar», explica l'alcalde, Ramon Vinyes (PSC). Per poder tirar endavant la restauració, l'Ajuntament ha demanat una subvenció a la Generalitat, a l'espera que accepti concedir l'aportació per preservar aquest patrimoni que és un bé privat. Una de les possibilitats que apunten des del consistori arenyenc és que es facin càrrec dels treballs de recuperació de l'obra de Llimona els especialistes del Centre de Restauració de Sant Cugat.

L'obra és una de les que, pel seu valor escultòric, caldria condicionar primer, però la llista que la segueix és llarga. L'alcalde explica que s'han comptabilitzat d'entrada fins a 11 actuacions en elements arquitectònics del cementiri que necessiten d'una millora urgent. A més, tal com apunta Vinyes, caldria fer un inventari de l'estat actual del patrimoni artístic que hi ha i de les actuacions que necessiten per preservar-lo. Amb aquesta voluntat, segons explica l'alcalde, es vol portar a terme un estudi que deixi ben detallat i pressupostat les accions a dur a terme a llarg termini. Al darrere d'aquesta feinada que ara tot just comença s'amaga l'interès de donar a conèixer i «vendre» turísticament el patrimoni escultòric de Sinera. El cementiri ja és prou conegut per les rutes literàries que s'hi fan sobre el poeta que va donar nom al mite de Sinera, Salvador Espriu. A aquest atractiu se n'hi poden afegir d'altres i per això es posaran a treballar en breu des del Centre de Documentació Salvador Espriu conjuntament amb els museus del municipi.

Abans de recular per la porta del darrere del cementiri, crida l'atenció l'altra dona modernista esculpida per Llimona. Amb el braç que li aguanta el cap, sembla esperar pacient i tranquil·la asseguda al costat de la tomba de la família Massaguer. A diferència de la seva companya, ella sobresurt i llueix per la blancor del marbre al passadís central del cementiri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant