El senyor i la senyora Xarxes volen presentador

Quan ens referim a les Xarxes Socials (X.S.) sense al·ludir a ningú en concret sembla que pensem en una persona que gestiona els consensos. A l’edició de l’any passat dels Oscar, el senyor o senyora X.S. va atonyinar el presentador Jimmy Kimmel, però enguany, com que no n’hi ha hagut, X.S. ha aplicat el seu criteri d’anar sempre a la contra i ha reclamat el seu retorn. Jo també. El pitjor dels Oscar mai ha estat el presentador. El pitjor dels Oscar són els premiats. Si es volen fer retocs cal reduir-ne més la duració. Com? No transmetent els premis menors? No! Retirant la publicitat? No! Fent fora els números musicals? No! Només cal que els guanyadors pugin a l’escenari, alcin el braç amb l’estatueta i diguin gràcies, i prou! Cadascú en un idioma diferent, fet que augmentaria la correcció política que tant es busca.

És incomprensible que gent que ja és per definició “popular” reclamin els cinc minuts de glòria que a tots els humans ens corresponen per dedicar el guardó al pare, a la mare i a la tieta que mai veuen però que està mirant la tele a Wisconsin. Si estimen la família que facin un soparet acabada la gala en comptes d’anar-se’n de festa amb Elton John. I més embafador que el record als parents és l’agraïment a l’equip, en què de ben segur hi ha com a mínim un parell d’integrants amb els quals ja no es parlarà mai més a conseqüència del rodatge. I la pèrdua més gran de temps és emocionar-se falsament tot donant sabó a la resta de nominats al mateix premi, que, al seu torn, intenten amb un somriure forçat no treure colobres per la boca. I si hi ha algú que és sincer amb els agraïments, que creï un grup de WhatsApp per festejar-ho.

És aquí on s’han de produir els canvis i no fent fora el presentador, que és qui dona un fil de continuïtat a tot l’espectacle. Ni que sigui per deixar-lo verd el vaig trobar a faltar.