Aniversari atrafegat
Pere Portabella, que avui fa 92 anys, és potser el cineasta més veterà en plena activitat: coprodueix dos films i prepara el seu retorn a la direcció de cinema
De la productora es mostren convençuts que “és el més veterà dels cineastes en actiu”
No es pot afirmar amb seguretat que Pere Portabella sigui el cineasta més veterà en actiu. Hi ha diversos directors més grans i pot ser que preparin projectes que encara no hagin sortit a la llum pública. L’italià Franco Zeffirelli va néixer a la Toscana el 1923 i el nord-americà Carl Reiner, un any abans, el 1922, a Nova York, però no ens consta que cap dels dos estigui preparant alguna pel·lícula.
En qualsevol cas, del que no hi ha dubte és que Pere Portabella (Figueres, 1927) celebra avui 92 anys (Viquipèdia i la base de dades IMDB afirmen que va néixer el 1929) en plena forma: treballa en la postproducció de dues pel·lícules i ell mateix en dirigirà una tercera el segon semestre d’aquest any. Des de la seva productora, Films 59, diuen que és, “probablement, el més veterà dels cineastes en actiu”. Hi ha exemples de cineastes grans treballant, però són més joves, per dir-ho així: James Ivory, Agnès Varda i el català Josep M. Forn són del 1928. Jean-Luc Godard va néixer el 1930.
Activitat frenètica
L’aniversari de Pere Portabella és atrafegat. A part de les tres pel·lícules en què treballa, des de la seva productora ens informen que aquests dies li estan fent una retrospectiva a Croàcia; a partir del 28 de febrer, el Ficunam de la ciutat de Mèxic programa una integral de la seva obra; les properes setmanes, l’Ajuntament de Barcelona li lliurarà la Medalla d’Or al mèrit cultural en un acte que se celebrarà al Saló de Cent, i In the same boat, documental que va produir fa dos anys dirigit per Rudy Gnutti, s’estrena el març a més de 20 ciutats italianes. També treballa en la restauració de produccions seves censurades pel franquisme com ara El cochecito i El desastre de Annual, que esperen presentar en sales aquest any en versions restaurades i sense censura.
Refugiats a Catalunya
No vam néixer refugiats, un dels dos documentals de creació que coprodueix Pere Portabella, està dirigit per Claudio Zulián (A través del Carmel, Born, Sin miedo). Produït també per Acteón, amb la participació de TV3, explica la història de vuit refugiats arribats a Catalunya des de llocs i circumstàncies diferents, fugint de guerres, dictadures, discriminació... Els uneixen el lloc d’arribada i haver pres la decisió d’exiliar-se. Pensada per estrenar primer en sales de cinema (encara no hi ha data), s’emetrà per TV3 a finals del 2019 o principi del 2020.
També està pensat per a sales de cinema i sense data d’estrena el documental de creació The geometry between me and what I see (‘La geometria entre jo i el que veig’), dirigit i coproduït per Jaime Refoyo, un artista multidisciplinar que viu a Barcelona. Es tracta d’un personal estudi sobre el moviment i l’ocupació de l’espai, un intent de copsar la geometria amb què s’expressa el cos humà en relacionar-se a través del seu moviment amb l’arquitectura i l’espai que l’envolta. Pel que fa al nou projecte que dirigirà Pere Portabella, de moment no ens n’han pogut facilitar informació.
El director ja va estar d’actualitat ara fa un any amb la inauguració al Museu Can Framis de l’exposició Pere Portabella. Cinema, art i política, acompanyada d’un cicle a la Filmoteca, i la reestrena del documental sobre presos polítics El sopar (1974), que va completar amb nou material d’actualitat. Pere Portabella segueix fidel a unes declaracions seves de fa uns anys: “La decadència és un fet biològic de què no pots fugir. Llavors, has d’intentar anar tu per una banda i que el cos vagi per una altra.”
