Honorant els mestres

El Museu del Joguet de Figueres inaugura dissabte l’exposició temporal de petit format Rafael Ramis, mestre vocacional, amb la qual vol donar a conèixer la figura i la trajectòria d’aquest pedagog empordanès a qui Joan Armangué ha dedicat també recentment un estudi biogràfic, Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, publicat per Edicions Cal·lígraf. La inauguració tindrà lloc dissabte al matí (11.30 h), i tot seguit hi haurà una taula rodona, a la sala Brossa-Frègoli del mateix museu, amb el títol Mestres republicans empordanesos, en la qual participaran els mestres i pedagogs David Pujol i Rosa M. Moret, amb Armangué com a moderador.

L’exposició, que estarà oberta fins al 6 de gener del 2019, reuneix alguns dels materials documentals referents a la seva tasca educativa que la família del mestre va donar al Centre de Documentació i Arxiu del Museu del Joguet de Catalunya, i es complementa amb la que s’ha presentat recentment al vestíbul de la Biblioteca Fages de Climent amb el fons personal que va cedir la neta de Ramis, i que incloïa correspondència, fotografies i documents relatius a la seva vida política i associativa.

Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936) va ser mestre, periodista, sindicalista i primer tinent d’alcalde de Figueres, i es va relacionar amb alguns dels principals polítics i intel·lectuals del seu temps, com ara Josep Puig Pujades, Josep Pla, Ignasi Iglesias, Joaquim Cusí, Jaume Miravitlles i Joaquim Pla i Cargol. Per molts figuerencs, però, és recordat sobretot per la seva labor docent al Col·legi Ramis, fundat pel seu pare, Joan Ramis Reig, i que ell contribuiria a modernitzar adaptant-lo als nous corrents pedagògics fins a convertir-lo en un referent d’escola laica i catalana. El 1921, el centre va ser rebatejat com Col·legi Empordanès, i durant set anys va ser gestionat pel mestre Josep Pey, en qui Ramis va delegar la direcció durant la dictadura de Primo de Rivera. Des de l’exili a París, participaria en els fets de Prat de Molló.

A banda de la seva activitat pedagògica, va ser fundador de la Unió Federal Nacionalista Republicana i del setmanari Empordà Federal, a més de promotor d’entitats com ara el Casino Menestral i l’Orfeó Germanor Empordanesa i impulsor de la Unió Socialista de Catalunya, partir en el qual va militar sempre. En tornar a Catalunya al final de la dictadura primoriverista, va implicar-se en el moviment sindical fundant l’Associació de Funcionaris de la Generalitat.