“Som exactament semblants.” Sergio Blanco és un dramaturg i director que construeix a partir del seu jo, però no per cap voluntat narcisista, sinó per ser el mirall dels espectadors. Acciona parts de la seva història que ficciona (en realitat el seu pare és viu, aclareix, tot i que l’obra digui el contrari) per despertar universos comuns en els altres. El bramido de Düsseldorf es representa demà a El Canal (18 h) al Temporada Alta.

A la peripècia, el protagonista viatja a Düsseldorf amb el seu pare per tres possibles situacions. No es deixa clar quina de les tres raons és veritablement: assistir a la inauguració d’una exposició sobre Peter Kürten –un assassí en sèrie conegut pel vampir de Düsseldorf–; signar un contracte per fer guions d’una pel·lícula pornogràfica, o procedir a la seva conversió al judaisme per mitjà de la seva circumcisió a la famosa sinagoga de Düsseldorf. Blanco indica que els quatre temes tenen el mateix pes en l’obra i que això li permet parlar de la violència, del desig i l’amor i del més enllà.

Temporada Alta i el dramaturg estan treballant per construir un projecte que vinculi artistes catalans en alguna de les seves creacions. Blanco està molt satisfet de la presentació de Kassandra, dirigit per Sergi Belbel i que fins demà està en cartell a la Sala Tallers del TNC (després d’estrenar-se al Temporada Alta). Fa pocs dies, ell mateix va representar Cartografía de una desaparición, una recerca d’ell sobre Brossa. Diu que, a partir d’aquest treball, ha començat a estudiar català. Filòleg uruguaià que des dels 19 anys viu a París, sent un vincle amb la cultura catalana.