«El Petit Príncep», vist per Oller
El coreògraf ultima un projecte de joventut amb el ballet valencià
Ramon Oller (Esparreguera, 1962) dedica aquesta coreografia al seu pare, que va morir de càncer quan ell tenia 12 anys. Ja l'any abans, conscient del seu final va dedicar llargs passeigs amb el fill. El ballarí explica que li explicava contes com a material per explicar tot allò que volia transmetre-li. Va ser més tard que Oller va llegir El Petit Príncep de Saint-Exupéry, però el seu viatge pels diferents planetes i l'estranya relació entre el nen ingenu i l'aviador pacient i sensible li recorda el pare.
Per Oller, el conte iniciàtic del nen que descobreix la petitesa de la condició humana a través del viatge als diferents planetes és molt més per a adults del que sembla. Per això, tot i que la peça està adreçada a nens i nenes a partir de sis anys, està convençut que atraparà l'atenció de pares i avis. Pel que fa a la tècnica del ballet, està molt satisfet del resultat. Per Oller, coreògraf contemporani, el ballarí d'avui ha de dominar totes les tècniques per ser més complet. Ell mateix, reprèn la seva carrera de ballarí gràcies a la retrobada amb el Ballet dels Teatres de la Generalitat Valenciana, que, per cert, han inclòs al seu repertori la coreografia de Carmen d'Oller amb la voluntat de preservar el patrimoni creatiu.
El meu príncep ha acabat sent realitat gràcies a la insistència del ballet valencià i la implicació del Mercat de les Flors. De fet, la Generalitat Valenciana acaba de concedir el títol de coreògraf resident a Oller, quan ja fa dos mesos que viu a València treballant aquest nou espectacle. Oller, tradicionalment, molt crític amb tot el que fa a la promoció de la dansa de la Generalitat catalana, va explicar ahir que, per fi, se sentia com «un coreògraf resident ben tractat» tot i agrair les apostes de productores com Focus o Anexa per facilitar l'exhibició de les seves coreografies a Barcelona. Pel que fa al Consell Nacional de la Cultura i les Arts, va preferir no fer valoracions. Sí que va especificar que el suport de la dansa «és una obligació» de les institucions catalanes.
IT Dansa, al Liceu
El Liceu programa també dansa familiar aquest cap de setmana amb una doble coreografia. Des d'avui i fins diumenge proposen un programa amb la divertida peça Sechs Tänze de Jirí Kylián a partir de la música de Wolfgang Amadeus Mozart. Aquesta coreografia estrenada el 1986 a Amsterdam, l'IT Dansa la va estrenar el 2005 al TNC. La segona peça també és de la Nederlands Dans Theatre (NDT), tot i que la signa Ohad Naharin. La peça de l'IT Dansa espigola diversos fragments de Zachacha, Anaphaza i Mabul. Aquesta peça, que és del 1999, forma part del repertori de l'IT Dansa des de l'estiu passat: la va estrenar en un cartell del Grec al Mercat. Ramon Oller ha lloat una programació àmplia i sòlida, però ha insistit que la Generalitat Valenciana ha de ser un exemple per a Catalunya que exigeix, sovint, resultats a curt termini.
