Altres

CARME BERGÉS

COMISSÀRIA DE CERVERA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2019

“La mirada sobre el patrimoni canviarà i serà contemporània”

El 19 de gener, Cervera agafarà el relleu a Manresa i estrenarà un any amb 40 noves activitats. La capitalitat vol ser pretext per actualitzar la marca i crear estructures internes

Institucions i entitats cerverines ja treballen plegades per bastir l’extens programa d’activitats de la Capital de la Cultura Catalana, que Cervera estrenarà el proper 19 de gener i durarà tot el 2019. Què aporta a la ciutat aquesta proclamació?
És una aposta decididament política de l’alcalde, Ramon Royes. I alhora era inevitable que Cervera s’hi volgués acollir, perquè una de les fortaleses que defineix la ciutat és la gran quantitat i alta qualitat dels actes culturals que hi tenen lloc habitualment. És així en els camps de la cultura popular, amb moltes entitats reconegudes que hi treballen. Cervera també organitza festivals de referència, com el de Pasqua o recreacions com la Passió Medieval. La ciutat té una fortalesa cultural que no és freqüent en d’altres de la nostra mida. I s’ha tingut la valentia de demanar-ho.
Per a què servirà la marca, que d’altra banda és efímera?
Sí, sols dura un any i no té cap pressupost vinculat. És fruit de la iniciativa privada d’una fundació, però s’ha consolidat i és reconeguda per la Generalitat. La capitalitat ha agafat prestigi i moltes ciutats la busquen. Estem buscant el pressupost –que hem calculat en 300.000 euros, entre les aportacions de la Paeria, d’altres administracions i patrocinis privats– que ens ajudi a construir-la. Per començar, la capitalitat ha de servir per projectar Cervera a fora i per vendre’n la fortalesa cultural. I també per creure’ns que estem fent coses de primer nivell, i podem parlar de tu a tu amb qualsevol altre. Busquem travar la cohesió d’identitat. La capitalitat és també una excusa per consolidar estructura interna cultural amb les entitats.
El calendari cultural cerverí ja inclou molts actes. Quins de nous treballen?
Quan vam començar a dissenyar el calendari, ens vam trobar que amb el que ja es fa habitualment, ja teníem el programa, però hem volgut anar més enllà. Per això es va crear aquest comissariat tècnic, del qual en formo part juntament amb l’Estefania Balcells, del Conservatori de Música. Hem contractat un extern, el Marc Comes, que ja ha estat director artístic de la capitalitat cultural de Vic, per fer-ne la coordinació. També hi ha l’alcalde i el regidor de Cultura. També hem creat una comissió de seguiment, formada per l’equip de govern, l’oposició i membres d’entitats de la ciutat, així com representants de Torà, Torrefeta i Florejacs, Guissona, Sant Guim i Estaràs.
Quines són les línies estratègiques culturals?
Una és la promoció de la producció pròpia. És a dir, tot allò que es pugui fer aquí no cal encomanar-ho fora: la programació també ha de tenir un impacte econòmic a la ciutat i en els seus professionals. Això ho cuidarem moltíssim. Una altra línia és la promoció local amb vocació universal. Parlar del que passa aquí no és localisme, perquè les petites coses són les que construeixen la gran història. En aquest sentit posem altaveu a les veus més silenciades. La perspectiva de gènere serà important, i també la de les persones que procedeixen d’altres cultures o grups que mai han tingut l’hegemonia social. L’altre eix és el de la mirada contemporània: volem explicar el nostre patrimoni en clau contemporània, i que connecti amb tots els públics.
La marca cultural cerverina està molt identificada amb la història i la tradició. Així, la capitalitat no en modificarà aquest esperit, sinó que l’aposta és potenciar el ja existent?
Sí, però la mirada sobre el patrimoni sí que ha de canviar, per tal de permetre’ns fer lectures més actuals. Pretenem crear diàlegs amb el patrimoni que ens permetin donar-li més valor. Volem donar-lo a conèixer des d’una nova perspectiva, amb el llenguatge de l’art contemporani, treballant amb artistes de la comarca i també de fora.
El govern municipal ha fet bandera de la participació ciutadana. S’està traslladant a l’organització de la capitalitat?
Al febrer, des del comissariat es va convidar a una reunió a totes les entitats i particulars que hi volguessin participar, i van venir 28 entitats. S’han fet diferents taules per fomentar la participació i amb les conclusions hem començat a encaixar projectes. El web de la Paeria també recollia propostes i n’ha rebut una seixantena.
Quins són aquests projectes?
Entre altres, “Moments Únics, Espais Màgics” que promociona els espais poc visibles a través de petits tastos que creen itineraris. “Artèria” de promoció econòmica al carrer Major. O un tastet de la futura la creació del Museu de la Catalunya Barroca, amb l’exposició d’obres cedides pel MNAC a la Universitat. I la creació futura de la Casa de la Festa, amb la incorporació de noves cultures. El 2019, hi haurà unes 40 noves activitats organitzades exclusivament amb motiu de la capitalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona