Novel·la
Jordi Capdevila
Una venjança canina
Tan admirable és el plantejament i l’estructura de la novel·la que acaba de publicar Carme Riera, Venjaré la teva mort, com el seu protagonista emblemàtic. Un animal que acaba la seva vida penjat d’una corda, sense haver deixat petjades ni sospites gaire palpables que permetin trobar un possible assassí.
El fil del relat el va cosint en primera persona l’Elena Martínez, una dona gallega d’uns 35 anys, que viu a Barcelona i ha treballat en una agència de detectius. Va decidir plegar de l’empresa, després de 10 anys, perquè la investigació del suïcidi de l’Albert, un important home de negocis, no va quedar ben aclarida per pressions econòmiques. Ja plantada com a autònoma, la família de la víctima li va encarregar seguir el cas, assegurant-li una bona minuta, per investigar si la víctima havia estat assassinada o bé va optar per penjar-se.
En les seves investigacions posteriors, l’Elena, que viu acompanyada d’en Jimmy, el seu fidel i molt estimat fox-terrier, se les ha de veure amb la viuda del finat, la Montserrat, que tampoc no està gaire conforme amb la decisió judicial. Gratant i gratant, troba que l’entorn familiar i empresarial del mort és un trencaclosques amb unes peces difícils d’encaixar. El dia abans de la seva mort, el seu fill i la seva filla se’n van de casa sense ni acomiadar-se dels pares, i la Liu, una filla adoptada xinesa de 5 anys, està sent maltractada en un lloc desconegut.
Un altre fil per a la investigació el va trobar l’Elena en una esquela dels Amics dels Caganers, una empresa per introduir en massa la popular figura del pessebre català a la Xina. El pare de l’Albert, que també es va suïcidar, va intentar fundar el partit Catalans de Soca-rel, que havia de salvar Catalunya. I va ser el fundador d’aquesta societat que va anar creixent amb altres companyies fantasmes i delictives fins arribar a la fallida fatal, amb alguns morts afegits.
Una trama plena de sorpreses amb què Riera denuncia els estralls de la corrupció, l’evasió fiscal, la violència de gènere, la pederàstia i fins i tot el racisme que va creixent en la nostra societat. I ho fa amb una bona dosi d’humor, a vegades sarcàstic, un plus afegit al relat.
Una mort que accelera la resolució
La investigació fa un salt qualitatiu quan l’Elena es troba a casa seva el cos del gos Jimmy penjat amb una corda a semblança del suïcidi que investiga. Un protagonista animal que adora. La detectiu plora a llàgrima viva i gairebé embogeix amb el trauma que li crea aquella imatge de la seva mascota, a qui donarà sepultura amb un enterrament luxós. Un odi als culpables del crim accelera un desenllaç de sorpreses inimaginables.
Un llenguatge planer, entenedor i àgil, dona força a una novel·la escrita per una autora que va debutar el 1975 amb l’excel·lent prosa poètica dels relats Te deix, amor, la mar com a penyora. Escriure una novel·la policíaca sense especial brillantor literària és un luxe que només es poden permetre autors com Carme Riera, amb 27 llibres publicats, de diferents gèneres narratius, i que ja ha deixat una petjada profunda a la nostra cultura.
