cultura

SILVESTRE PALÀ

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL BAIXA SEGARRA

“Més que la independència de la Conca, volem reconeixement”

Ara guardonada amb el premi Sikarra 2018, l’entitat treballa per guardar la memòria de la Baixa Segarra. És la zona nord de la Conca de Barberà en la qual perviu la identitat segarrenca

El setè premi Sikarra, que anualment concedeixen les entitats segarrenques Fòrum l’Espitllera i Fundació Cases i Llebot, es va lliurar dissabte passat al castell de Santa Coloma de Queralt. Enguany, el reconeixement és per a una entitat veterana, que contribueix decisivament a mantenir viva la identitat segarrenca al nord de la Conca de Barberà. Quan sorgeix la denominació Baixa Segarra?
El 1932, Joan Amades ve a fer una visita aquí per aplegar cançons populars i ja indica que ve a veure els seus amics de la Baixa Segarra. És una denominació amb pòsit, tot i que quan jo vaig arribar a Santa Coloma el 1970, més que de Baixa Segarra es parlava de Segarra a seques. Posteriorment, s’ha imposat la denominació de Baixa Segarra, perquè geogràficament és el nom que li correspon i en ser fora la comarca històrica administrativa li dona una entitat pròpia.
Tot plegat arrenca amb la creació de l’actual divisió comarcal, quan part del territori de la Segarra històrica, una de les més grans del país, s’adjudica d’altres comarques, no?
Quan el 1936 es fa el projecte de divisió comarcal de Pau Vila, s’usa el criteri dels mercats. Santa Coloma de Queralt ja en tenia un de molt important, ja documentat al segle XIII i que aleshores, sí, atrau molta gent. No obstant això, la Conca de Barberà estricta –és a dir, el sud de l’actual comarca, amb Montblanc– té molt pocs habitants i no té prou entitat per esdevenir comarca.
Ara, amb uns altres criteris, a la Conca potser no li passaria: el Moianès o el Pla de l’Estany són comarques més petites.
Sí, però potser aquestes comarques també ho han lluitat més que nosaltres. Durant uns anys, la reivindicació de la Baixa Segarra com a ens administratiu ha quedat força morta. Tot i que la consciència de pertinença a la Segarra sempre s’ha mantingut. Ens considerem segarrencs. Per exemple, totes les revistes que s’han publicat aquí sempre, des dels anys 20 del segle XX, incorporaven la denominació “Segarra” en algun lloc. I als anys 50, es van arribar a publicar alguns números a càrrec de la Falange i també s’anomenava “La Segarra”. És a dir, és un sentiment transversal.
Ara mateix, però, no és una realitat reconeguda ni políticament ni administrativament. Existeix alguna perspectiva que això canviï?
Políticament, crec que ara té pocs números d’esdevenir comarca. També hem de ser realistes: prendre com a referència fins on es podia arribar en un dia amb un animal per anar a mercat ja és història. És indiscutible, com tantes coses que han canviat per sempre, però tot i així, la gent continua identificant-s’hi.
L’ànim de la gent de la zona és tenir comarca pròpia o retornar a la Segarra actual?
Fora interessant que la Baixa Segarra fos com una marca per distingir el nostre territori per a usos com el turístic. I alhora també podríem tenir un reconeixement administratiu: per què la comarca no es podria dir Conca de Barberà-Baixa Segarra?
La relació actual de la Baixa Segarra amb la resta de la comarca, el que s’anomena Conca de Barberà estricta, és bona?
Sí, i diria que darrerament encara ho és més: fins i tot han sortit publicacions a Montblanc que parlen de la Conca de Barberà i en les quals no hi surten els pobles de la Baixa Segarra... Més que independitzar-nos, el que demanem és un reconeixement. De vegades, hi ha hagut una mala interpretació de la reivindicació històrica. Ara bé, potser també a través d’aquesta reivindicació es va obrir una oficina de tràmits administratius del Consell Comarcal aquí... S’han fet passos per atansar el territori. L’any passat, l’atorgament de la Distinció d’Honor a la nostra entitat per part del Consell Comarcal també en va ser una mostra important. És molt bonic que de les dues comarques, l’una administrativa i l’altra sentimental, ens hagin concedit les seves màximes distincions. Afavoreix que aquells possibles recels que hi havia amb la Conca de Barberà, a poc a poc, vagin desapareixent en favor d’una col·laboració franca i oberta amb entitats de les dues comarques.
L’entitat va néixer fa 25 anys. Amb quina intenció?
L’objectiu original i que encara mantenim és conservar, recollir i evitar la dispersió del patrimoni documental referent a la Baixa Segarra. Durant aquests anys, hem aplegat una biblioteca d’uns 4.000 volums, dels quals tenim catalogats 443 exemplars específics. Intentem tenir tot el que es publica o s’ha publicat sobre la Baixa Segarra. També hem organitzat 35 exposicions i editat 33 volums amb miscel·lànies. La darrera és sobre Savallà del Comtat, on per exemple es pot veure una fotografia amb 8 o 9 peces gòtiques poc conegudes. També rebem donacions particulars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona