Música

Eric Gales

Crònica

La música del diable

Eric Gales, segons ell mateix, hauria de ser mort. Les drogues i l’alcohol el van portar a la frontera entre aquesta vida i la següent més de cinc vegades. Si ha aconseguit no anar-hi a petar no ha estat jugant precisament partides d’escacs, sinó armat amb una guitarra i tocant directament la música del diable, el blues, amb una potència destructora. Només amb la introducció de percussió i baix de la seva banda, els fonaments de La Mirona van trontollar. Després, Gales, un altre dels qui va caure a la marmita de Hendrix de petit, va lliurar-se a una audiència entregada no només per l’exhibició de la seva tècnica inversa (sic), certament inimitable, sinó amb un homenatge a una o moltes de les músiques negres que tots tenim al cap quan pensem en el Black Music Festival.

Amb Boogie Man, un antic tema de Freddie King –un altre dels qui l’espera a l’infern–, Gales i els tres monstres que l’acompanyaven van deixar clar que el blues és, de fet, un llibre en blanc i que ells són els dibuixants que l’omplen de color, ja sigui amb funk, jazz, rock dur o el que calgui. Amb un altre clàssic, Baby please don’t leave me (Buddy Guy), va mostrar la seva ànima més soul cantant pràcticament a cappella amb el públic fent un cor gòspel. Les jams i els solos van ser una constant. Sempre amb un groove frenètic però controlat. El tren avançava a tot drap però no descarrilava, com ara en la revisió instrumental brillant d’un clàssic de la música blanca, Don’t fear the reaper (Blue Öyster Cult). En la part final, el funk d’un tema original de Gales, Swamp, va fer lluir-se la seva percussionista a l’escenari per acabar amb una dosi de Hendrix a les venes introduït pel Für Elise. Al final, emocionalment exhaust, ho va dir: “Tornaré.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic