Un sopar del 1974 ben actual

Pere Portabella va acordar amb cinc presos polítics del franquisme trobar-se un dia de març de 1974 per rodar un film en què els testimonis abordarien la seva militància i conseqüències en relació amb la problemàtica específica de la reclusió forçosa i, per tant, la privació de llibertat. La pel·lícula havia de rodar-se clandestinament i es van adoptar una sèrie de precaucions, com ara arribar tots separadament al lloc, una masia apartada a Castellar del Vallès, sense saber prèviament quin era. D’aquell rodatge va sortir-ne El sopar. Portabella ho va recordar dijous als cinemes Texas, amb Ventura Pons com a amfitrió, presentant una projecció d’El sopar, que, amb el temps, ha incorporat més elements (el cineasta en diu addendes: allò que s’afegeix a un text) i ha adquirit noves significacions que es fan vivíssimes en el moment actual.

S’ha de tenir present que, durant molt de temps, El sopar va ser pràcticament invisible i i ignorat: temps de desmemòria. Fins que va posar-se en circulació amb la recuperació de la filmografia de Pere Portabella i la seva emissió l’any 2003 a Crònica d’una mirada, de TV3. Aquest programa va incloure un reportatge en què el cineasta torna al lloc del rodatge. Aleshores Portabella va explicar que en aquell dia de març, el 2, en què va filmar-se El sopar van executar Salvador Puig Antich. Amb aquesta revelació, el film va adquirir una altra significació: encara que no se’n faci referència, s’hi fa poderosament present una absència.

El cas és que un fragment del reportatge de Crònica d’una mirada, amb l’al·lusió a Puig Antich, s’ha afegit a El sopar. Primera addenda, que, com va explicar Portabella, és la introducció d’un element que no modifica els altres, però que dona peu a altres interpretacions. La segona és una filmació a Oriol Arau, advocat de Puig Antich, realitzada per Portabella el 13 de novembre de 1974: s’hi fa present la mecànica implacable, freda, de la repressió franquista. Formant tots els elements part de la mateixa pel·lícula, definint-se una continuïtat inèdita al cinema a suggeriment dels professors Jordi Balló i Alan Salvador, hi ha una quarta addenda: un text on es fa referència a l’actual situació a Catalunya que inclou fragments de la resolució aprovada pel Consell de Ministres per sol·licitar l’aplicació de l’article 155. Vam poder identificar el llenguatge propi de l’estat que havia empresonat Antonio Marín, Ángel Abad, Narcís Julián, Jordi Cunill i Lola Ferreira, els protagonistes d’El sopar. Però, en reveure el film, mai no l’havíem sentit tan vigent: la voluntat que la presó faci que els represaliats abandonin la política per dedicar-se a la família i el treball; el no reconeixement dels presos com a polítics; la intenció d’humiliar-los, desmoralitzar-los, assecar-los políticament; la dislocació del subjecte dins del món tancat de la presó; però també com continuar lluitant dins de la presó amb la convicció del seu sentit. Esfereïdor. L’experiència de veure ara El sopar exemplifica intensament com la recepció de les obres mai és la mateixa. Aquest film tan actual, amb les seves addendes, s’anirà projectant, amb col·loqui posterior, cada dijous a la nit al cinema Texas.