festival musical
El segon Festival Càntut es farà del 17 al 19 de novembre
Una exposició dedicada a Peret Blanc de Beget, l’últim músic sense solfa del país, és el primer avançament de la segona edició del festival de Cassà de la Selva
Després de l’èxit del festival Càntut, només faltava confirmar les dates de la segona edició, que en aquest cas s’ha anunciat que tindrà lloc del 17 al 19 de novembre a Cassà de la Selva. Com a la primera celebració, el Càntut oferirà un cap de setmana dedicat a la música de tradició oral, amb actuacions i diverses activitats per a tots els públics.
Entre les propostes que s’hi podran veure, ja s’ha confirmat una exposició dedicada a Pere Sala, en Peret Blanc de Beget, una mostra coproduïda juntament amb un altre festival de l’àmbit tradicional del país, l’Ésdansa de les Preses (Garrotxa).
Entre les activitats del festival, hi haurà l’exposició dedicada a en Peret Blanc de Beget (Alta Garrotxa). Considerat l’últim músic sense solfa del país, en Pere Sala (1917-1993) va ser el més virtuós i representatiu d’aquests músics. Tocaven d’oïda i de solfa només n’havien sentit a parlar, però mai n’havien estudiat. Amb el seu instrument a coll i anant a peu per pobles, ermites o masies, eren els animadors de festes majors, festes petites, rosers, aplecs, casaments i, fins i tot, matances del porc. El seu repertori era una barreja de temes apresos per tradició dels més vells i d’altres més moderns que memoritzaven de les orquestres de ball, del gramòfon més proper o de la ràdio: sardanes curtes, tangos, pasdobles, masurques, pericons, valsos i valsets... Amb el despoblament de les zones de muntanya, amb l’arribada dels mitjans de comunicació i difusió musical de masses, es van anar reduint les ocasions de poder tocar fins a desaparèixer.
Traginer i músic
Com detallen els responsables del Càntut, procedent d’una nissaga musical, de ben jove Peret Blanc va aprendre del seu pare a tocar el violí i ben aviat ja va acompanyar-lo tocant en aplecs i festes properes. El seu ofici principal va ser el de traginer, però arrodonia el seu jornal, els caps de setmana, fent de barber i sobretot de músic. A partir del coneixement amb Amadeu Rosell a finals dels anys setanta, Peret Blanc comença a tocar amb orquestrina i a recórrer gran part del territori de llengua catalana. El descobreixen molts grups i músics dedicats a la música tradicional, incorporant moltes peces del seu extens repertori. De fet, com se subratlla, ha esdevingut un referent per a la música tradicional del país, com ho demostren els homenatges que se li van fer en els últims anys de vida i també pòstumament.
Actualment queden els enregistraments aplegats per diversos col·lectors, una particular manera de fer sonar el violí, els més de 20 treballs discogràfics editats amb gravacions originals interpretades per ell mateix i versions del seu repertori de més d’una trentena de formacions musicals d’arreu dels Països Catalans.
Mostra coproduïda
Aquesta exposició, coproduïda amb el festival Ésdansa de les Preses –un dels esdeveniments clau en l’àmbit tradicional del nostre país–, pretén reivindicar aquests agents cabdals per la dinamització cultural de pobles i veïnats fins als darrers anys del segle XX.
Recuperar el patrimoni oral
En l’antiguitat, el fet de cantar formava part inseparable de la vida diària de la majoria de la societat, però a poc a poc s’ha anat arraconant del dia a dia. El festival Càntut va néixer l’any 2016 per fer viure les cançons de tradició oral i apostar per una manera d’entendre la música més propera, de la gent, allunyada de grans escenaris i que pretén trencar barreres entre artistes i oients. La gènesi de la mostra es remunta al 2012, quan el mestre banyolí Albert Massip va iniciar el blog Cançons i músiques dels avis per tal de recollir i difondre la música popular i tradicional que recordava la gent més gran de les comarques gironines. Amb Alter Sinergies uneixen esforços per millorar-ne la consulta i el 2016 neix el Càntut, el web i un festival per donar vida a les 1.100 cançons recollides i materialitzar-les.
