Roger Mas clou a Girona el cicle «tel·lúric» abans del nou disc
El 3 de gener actua a l'Auditori amb el gran format que s'ha vist en pocs llocs
«En el concert de Girona miraré d'avançar alguna cançó del nou disc, però no és fàcil, perquè el directe tel·lúric el tenim molt arranjat i treballat», explica Roger Mas, que ara es troba en plena gravació del seu setè disc, a Casafont (la vall d'Ora, el Solsonès), en un «paratge idíl·lic» presidit pels cingles de Busa. Si a Les cançons tel·lúriques Roger Mas va voler fer un homenatge a «les músiques de la meva infància», el folklore litúrgic i alhora festiu de la Catalunya profunda, en aquest nou disc els referents són els de la seva adolescència, des de Pau Riba, Sisa i el folk d'influència americana fins al pop i el rock, «però sempre partint de la cançó», subratlla aquest admirador del genovès Fabrizio de André, de qui ha heretat una sana i desacomplexada diversitat estilística, sempre al servei de les històries que narren les cançons.
El concert de Girona serà una oportunitat gairebé irrepetible per escoltar en directe Les cançons tel·lúriques amb el format complet que només s'ha presentat fins ara a Solsona, l'Auditori de Barcelona i el festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat. En aquest format, Roger Mas (veu i guitarra) i els seus músics habituals, Xavier Guitó (piano i veus), Ivan C. Dach (guitarres), Arcadi Marcet (contrabaix) i Josep Pinyu Martí (percussions), estan reforçats amb el Quartet de Corda Brossa i Pep Moliner (fiscorn i tuba) i Miquel Àngel López (fiscorn), dos músics de la cobla Sant Jordi que també són capaços d'emetre la tel·lúrica veu del tron de Mongòlia.
«No sé si, amb aquest disc, he aconseguit apropar Verdaguer a nous públics, però jo he descobert en ell un Baudelaire a la catalana i amb sotana. He fet una recreació personal dels seus poemes, eliminant la part més religiosa dels seus versos, però amb un gran respecte i admiració pel poeta», diu Mas, que té pendent una visita a la Mare de Déu del Mont.
Johnny & Nancy
Roger Mas és un bon degustador de música. Diu que els seus discos sempre tenen una introducció instrumental per una raó molt precisa: «M'agrada escoltar els discos davant d'una llar de foc, en el sofà, amb un whisky amb gel i un cendrer a prop, i la introducció em va bé per anar agafant la posició en el sofà», explica com un hedonista consumat i també com algú que encara creu en el poder de la música gravada i en la necessitat de concebre un disc com un tot indissoluble. Diu que fa poc li van demanar quin era el seu disc favorit d'aquesta dècada, i ell va citar el Johnny Cash hivernal i magistral dels American Recordings produïts per Rick Rubin. Però Roger Mas també pot reivindicar la Nancy Sinatra més desconeguda o citar Sunday morning de The Velvet Underground com un possible referent per a un dels temes del nou disc –una cançó on barreja títols de la Nova Cançó i de l'Ona Laietana–, que sortirà a la primavera i inclou la col·laboració de la cobla Sant Jordi en ple, fent sonar la veu del tron i una trompeta mariachi. Tot és possible.
