cultura

Mestres de Tavernier

El cineasta presenta en el BCN Film Fest el documental ‘Las películas de mi vida, por Bertrand Tavernier', un homenatge als creadors que més l'han influenciat

“La Nouvelle Vague va voler esborrar el passat, i hi havia cineastes extraordinaris”

“Mai parlo de Nouvelle Vague perquè penso que aquests mots no volen dir res”, afirma, contundent, Bertrand Tavernier. Fa referència al seu documental Las películas de mi vida, que ahir va presentar en el BCN Film Fest i que s'estrenarà als cinemes el 26 de maig, perquè en l'entrevista que va concedir ahir a El Punt Avui ho va dir diverses vegades. “Sota aquesta etiqueta de Nouvelle Vague hi ha cineastes que no tenen res a veure –opina–. La crítica sovint té tendència a crear etiquetes per esbrinar les semblances i diferències entre directors.”

De fet, en el seu documental parla de diversos cineastes que formen part d'aquest moviment, i amb els quals va treballar: Truffaut, Godard, Varda, Chabrol... “Vaig ser el cap de premsa de gairebé tots els directors de la Nouvelle Vague. El problema és que, per reivindicar-se, van voler esborrar el passat, i en aquest passat hi havia cineastes extraordinaris.” D'aquests altres cineastes, i també actors, músics, muntadors... parla Tavernier en el seu documental: Jean Becker, Jean Gabin, Henri Decoin, Renoir, Melville... “No és una pel·lícula cinèfila, sinó de directors –explica–, parlo de les pel·lícules que m'agraden des de la perspectiva de director: dels problemes que afrontem com a realitzadors i la manera de resoldre'ls de gent com Renoir, Becker, Sautet...” També diu que és una pel·lícula que vol ser personal, de reconeixement: “Volia donar les gràcies a tots els creadors, directors, compositors... que potser han canviat la meva vida, o almenys m'han ensenyat moltes coses.” Força més coses que els polítics, afirma: “Els cineastes, actors, actrius... m'han fet estimar més el meu país que els polítics. La majoria de joves polítics i la gent que els assessora i els escriu els discursos haurien d'escoltar els diàlegs de certes pel·lícules. Michel Audiard va escriure per a Le president [1961] «estic a favor de l'Europa dels treballadors, contra l'Europa dels accionistes». M'agradaria sentir aquesta frase de la boca d'un president socialista i no l'he sentida mai.” Tavernier considera que si els polítics “miressin les pel·lícules d'abans, ja fa temps que s'haurien pres mesures per impedir el creixement del Front National”.

Defineix François Hollande com “un home sense cap interès artístic, un home que viu en els dossiers”. Mitterrand, en canvi, “tenia una cultura literària i cinematogràfica”, i tot i que va cometre grans errors, “la seva política internacional va ser extraordinària; Hollande és nul en tots els camps”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic