cultura

La Patum busca la manera de canviar

Una instància que pretén reiniciar la democratització podria frenar la renovació

El Patronat de la Patum podria intervenir en el funcionament intern de les comparses de la festa. La notícia, que es va produir a principis de febrer, era per a molts un pas important cap a la democratització de la festa. Però les veus dels caps de colla són dissonants, cosa que s'ha demostrat amb el pas dels mesos.

Ara mateix les funcions del Patronat són administrar, gestionar i conservar tot el que té a veure amb la Patum. Vetlla per mantenir el patrimoni històric de la festa i supervisa l'ús que es fa arreu del món de la marca Patum, entre moltes altres competències. Ara bé, pel que fa a les comparses de la festa, s'ha de limitar a assessorar-les, ja que totes es regeixen per un reglament propi i autònom. I això és el que el mes de febrer es va acordar canviar.

Els plens, l'origen

L'esclat d'un conflicte intern a la comparsa dels plens va ser el detonant de tot plegat. El cap de colla va expulsar de manera fulminant tres dels membres de la plantilla per “traïció i sedició”, entenent que treballaven a esquena del grup i atemptaven contra l'harmonia de la comparsa.

El cas va tenir un ressò mediàtic inesperat per a molts i va acabar posant en qüestió pilars fonamentals de l'organització interna de la Patum: el poder dels caps de colla, l'accés a la plantilla d'una comparsa, la presència de les dones a la festa i, el més important: el paper del Patronat quan es produeixen conflictes interns com el dels plens.

La problemàtica de les expulsions fulminants va acabar sobrepassant la comparsa i va requerir la intervenció d'un mediador.

Però això no estava previst en la normativa i l'equip de govern de la CUP va proposar una solució que facilitaria les coses en un futur, si es tornés a produir un conflicte intern similar: les plantilles, que tornarien a ser les de l'última Patum celebrada (per tant, expulsats readmesos), haurien de reformular els seus estatuts per fer-los més democràtics, els caps de colla haurien de ser ratificats i el Patronat podria intervenir en les problemàtiques internes de les comparses com a òrgan mediador.

Això, tenint en compte que el Patronat està format, a grans trets, pels caps de colla i els representants polítics de la ciutat, donaria veu i vot a aquests últims quan es produeixin problemes en les comparses. I això preocupa una part de la Patum. En concret, tres comparses.

Les impugnacions

Setmanes després dels acords del Patronat, les colles dels Plens, la Guita Grossa i el Tabal van presentar una instància que demanava la impugnació del que s'havia decidit a principis de febrer. Consideren que la reunió es va convocar de manera irregular i que els acords no són vàlids perquè no va votar qui havia de votar. A més, tant els Plens com la Guita Grossa han dit públicament que estan oberts a escoltar propostes, però demanen respecte pel funcionament intern que ha regit fins ara. “És democràtic, consensuat i aprovat per tots els membres de la colla, i fins ara ha funcionat”, va recordar un portaveu de la Guita Grossa.

A banda d'això, les comparses van remarcar que no s'oposen al canvi democràtic ni hi volen posar traves. Simplement, diuen, volen que els tràmits es facin “amb rigor i democràcia absoluta”.

Futur incert

Si les impugnacions són aprovades, el procés que es va iniciar a principis de febrer haurà de tornar a començar. Des d'aleshores, les comparses s'han anat reunint en l'àmbit intern i han treballat en la redacció dels nous estatuts que requereix el Patronat.

El cas és que, si les impugnacions proliferen, el calendari previst per la regidora de Patum, Mònica Garcia, quedarà inevitablement alterat. El consistori, que ja ha assegurat que fins que no hi hagi una resolució de les impugnacions no s'aturarà el procés, preveu que les comparses es regeixin per la nova normativa de cara a la Patum del juny. De fet, segons Garcia, totes les colles estan responent i el procés “va sobre el calendari previst”.

Ara bé, amb les instàncies sobre la taula i pendents de resoldre, el futur normatiu de la festa és una autèntica incògnita. Si més no, a curt termini. Quins estatuts imperaran en la Patum del juny? Aquesta és la qüestió.

LES DATES

1.2.2017
El Patronat celebra una reunió extraordinària en què acorda la renovació dels estatuts de les comparses.
27.2.2017
Els Plens, la Guita Grossa i el Tabal
fan arribar una instància a l'Ajuntament per demanar la impugnació dels acords.
21.4.2017
El Patronat es reunirà per aprovar els nous estatuts de cada comparsa, si les impugnacions no ho aturen.

L'adeu del gerent del Patronat

La majoria dels membres del Patronat estan molt vinculats a les comparses de la Patum. De fet, a grans trets, l'ens està format pels caps de colla i els representants polítics de la ciutat. En concret, en formen part l'alcaldessa, la regidora de Patum, un representant de cada grup polític, quatre caps de colla, sis persones que formin part de la festa i el gerent –una persona que coordina, assessora i vetlla pel compliment dels estatuts, però no té vot–. El gerent, però, ara mateix no existeix perquè a principis d'any Albert Rumbo va dimitir i el Patronat encara no ha nomenat cap substitut.

De fet, aquest és un dels motius que van portar tres comparses a demanar la impugnació dels acords pel canvi. La llei diu que el Patronat no pot prendre acords si el gerent no hi és.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA