Cultura

La petja de la història

A partir de demà, El Punt Avui dedica una pàgina setmanal a resseguir alguns dels escenaris en què s'han produït esdeveniments rellevants

Els primers capítols es dedicaran al camp del Candell de Besalú, on van ser afusellats 27 liberals el 1874 o el mas Clarà, a la Mota, escenari de la topada entre Quico Sabaté i la Guàrdia Civil el 1960

Alguns dels indretsestan degudament senyalitzats, però altres resten en l'oblit

El territori de les comarques gironines ha esdevingut l'escenari de fets que han marcat la nostra història; o bé de successos que, sense tenir una aparent transcendència, resulten ben paradigmàtics d'un determinat fenomen, ja sigui de caire social o polític. Alguns d'aquests ha perviscut en la memòria popular, ja sigui en forma de rumor o llegenda. En el primer cas cal comptar-hi, per donar-ne exemple, els esdeveniments que es van produir al mas Clarà de la Mota (a Palol de Revardit), on el 4 de gener de 1960 va ser encerclat l'escamot de Quico Sabaté, qui va viure-hi les seves darreres hores abans de ser abatut als carrers de Sant Celoni. En el cas dels successos traspassats en el format de llegenda podem recordar el cas de l'anomenada del mal caçador, la qual ens recorda la mort del canonge Pere Pifarré, esdevinguda el dia de Tots Sants del 1647 a la capella de Nostra Senyora de l'Esperança, adossada al castell d'Esponellà. Alguns esdeveniments gairebé no han deixat rastre; o bé ho han fet de forma lleu, a través del nomenclàtor o d'un senzill recordatori, a vegades gairebé imperceptible. Aquest és el cas de la font del Salt d'en Vila, en la qual Jacint Verdaguer va recitar, en primícia, alguns fragments del poema Canigó per als seus “amichs de Banyoles”.

Es tracta només d'alguns exemples; però n'hi ha molts més que resseguirem en una sèrie d'articles setmanals que estaran dedicats als espais amb història; indrets singulars que han estat protagonistes de fets luctuosos, com ara la mort de 27 voluntaris per la llibertat al camp d'en Candell (a la vila de Besalú) o de 72 carabiners a Llaés, ambdós fets esdevinguts el 1874, durant la darrera carlinada; o l'assassinat de 48 presoners franquistes al santuari del Collell o de centenars de republicans al cementiri de Girona, simbolitzats per la mort de l'escriptor Carles Rahola el 15 de març de 1939. Espais amb història que han marcat la nostra vida política, com ara l'indret on es va celebrar el primer míting de Solidaritat Catalana, l'11 de febrer del 1906, o el balcó en què es va proclamar la República catalana a Girona el 1931 o l'indret per on van traspassar la frontera Lluís Companys i milers de conciutadans el febrer de 1939. Espais amb història que han estat protagonistes de fets que van marcar la vida quotidiana dels nostres avantpassats, com ara el camp en què es va detectar, per primera vegada, el flagell de la fil·loxera o la sala on es va projectar la primera sessió de cinema o bé el primer avió que van veure aterrar els nostres avantpassats; o espais que, contràriament, ens han mostrat els límits del progrés humà, com ara els accidents ferroviaris que es van produir al pont de la riera Seca d'Hostalric el 1862 o el que es va esdevenir el 1938 a Sarrià de Ter.

Es tracta, en conjunt, d'espais carregats de vivències personals que, en alguns casos, han deixat algun rastre, ja sigui a través de la memòria popular o algun recordatori físic; o que, en d'altres, resulten pràcticament desconeguts per a la immensa majoria de la gent, fins i tot per a aquells que s'hi passegen habitualment. En aquesta sèrie intentarem recuperar alguns d'aquests espais, explicarem quin fet singular o transcendent s'hi va produir, quina petjada en resta en l'actualitat i com s'hi pot accedir. Resseguirem, doncs, alguns espais carregats d'història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya, previst pel 2022

Puigcerdà
Montserrat Torrent
ORGANISTA

“Lluito tant com puc per defensar la vellesa”

BARCELONA

“Emociona’t”: una campanya per donar suport i promocionar la cultura

Barcelona

Narcís Comadira, artista convidat de l’Auditori

GIRONA

Moulin Rouge i Bette Davis reviuran a Salt

Salt
Neus Ballús
Directora de cinema

“Un cinema diferent és possible”

Barcelona

Atrapats per la passió del cinema

Barcelona

Elmini celebra 10 anys d’independència sonora

olot

Diversitat de gènere i canvi climàtic, a l’Olot Cultura

Olot