El català perd un defensor tenaç
El patriota, activista cultural i empresari Feliu Matamala va morir diumenge a Girona, als noranta-set anys
Feliu Matamala va ser un home d'idees fermes i d'acció incansable fins que la salut li ho va permetre. Entrat el segle XXI encara se'l podia veure amb una parada en més d'una fira, recollint signatures a favor de campanyes per la llengua i intentant convèncer tothom qui el volgués escoltar, i intentant fer-se escoltar per molts que no volien deixar-se convèncer, de la necessitat de retolar en la llengua pròpia, enganxar-se el CAT a la matrícula o fer-se el carnet de nacionalitat catalana. Van ser algunes de les campanyes en què va participar en el seu llarg periple vital, una trajectòria que està lluny de la suposada ortodòxia de la lluita per les llibertats catalanes.
Requetè i catalanista
Fill de moliner, Feliu Matamala i Teixidor va néixer a Amer el 21 de setembre de 1912. La feina paterna el va dur a Llorà i a Sant Gregori i, mort el seu pare quan ell tenia vuit anys, va anar a viure a Girona, on la seva mare va trobar feina, a la Grober. Als catorze anys, Matamala va entrar a treballar en una foneria com a aprenent de delineant, alhora que feia un curs de dibuix i construcció de màquines per correspondència. Ideològicament va ser membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els coneguts com a fejocistes, la branca més progressista de l'Església catalana abans de la Guerra Civil. El seu catolicisme, malgrat tot, el va portar a presó un cop iniciat el conflicte, per la qual cosa va marxar i va passar la frontera fins a França per entrar pel País Basc, fins a la zona anomenada nacional, on va combatre amb el Terç de la Mare de Déu de Montserrat, format per requetès i falangistes amb els quals, Matamala, segons reconeixia en una entrevista publicada a El Punt l'any 1982, no combregava gens: «Per mi, que pertanyia al sector més progressista del catolicisme, allò va ser un cop molt fort.» Acabada la guerra i reincorporat a la seva feina, finalment el 1943 es va posar per ell, fundant, amb el seu germà, una empresa de serveis tècnics per a empreses, que avui continua la seva família: Stein. Un nom qua ja era tota una declaració d'intencions: «Vol dir Serveis Tècnics Industrials; posant Stein ja no s'havia de dir Servicios Técnicos Industriales», exposava en una altra entrevista publicada fa poc més d'un any a El Punt.
Ja durant la postguerra Feliu Matamala va començar el seu activisme catalanista, amb trobades clandestines en pisos i activitats a favor de la llengua.
Neix Les Voltes
Aquest activisme es va materialitzar el 1963 en la creació de la llibreria Les Voltes, un projecte per vendre llibres exclusivament en català impulsat inicialment per quaranta-tres socis, del qual Matamala ha estat l'ànima durant gairebé mig segle. En el tardofranquisme i la transició democràtica Les Voltes va ser un pol d'activisme cultural i polític on sempre hi ha hagut una taula o un faristol on els vianants i clients han pogut estampar la seva signatura a favor d'una o altra campanya en defensa de la llengua i les llibertats catalanes. En aquest sentit, Matamala va predicar sempre amb l'exemple ideant eslògans i estampant-los personalment en llocs visibles arreu del país amb l'única arma que ha fet servir per defensar la llengua: una perxa, dissenyada per ell mateix, per poder enganxar adhesius ben enlaire, amb el doble objectiu que fossin visibles i que quedessin lluny de l'abast d'aquells que tenien intenció d'arrencar-los o fer-los arrencar.
Independència, ara
A banda de l'activitat cívica, políticament Feliu Matamala va militar a Unió Democràtica i a Convergència Democràtica i era un defensor acèrrim de la independència de Catalunya, com declarava en l'última entrevista concedida a El Punt, el 15 de juny de 2008: «Catalunya s'ha de fer independent de seguida, democràticament, amb un referèndum. Això s'ha de fer immediatament. Van molts diners cap a Madrid.»
Casat amb Francesca Alsina Reig, la parella va tenir sis fills: Rosa Maria, Josep Maria, Joan, Martí, Ricard i Marta. En els últims anys, l'incansable Matamala va promoure un sistema d'alimentació, que va batejar com a Cat System, basat en l'alimentació triturada, un mètode que, segons assegurava, era ideal per viure molts anys. I si algun interlocutor en dubtava o feia algun gest d'incredulitat, el mateix inventor, amb vehemència i sornegueria alhora, no dubtava a assenyalar-se com a prova que el sistema funcionava, amb la mateixa convicció que durant dècades el va fer un dels defensors més ferms, persistents i insubornables de la llengua catalana.
«Hi posava el coll i els calés»
C. RiberaFeliu Matamala va rebre la Creu de Sant Jordi després que, en un acte d'homenatge a la rambla de la Llibertat, Salvador Sunyer, exalcalde de Salt i també infatigable lluitador per la llengua, reivindiqués per a Matamala el màxim guardó de la catalanitat. «En Matamala ha estat l'home que va portar la bandera del català en els anys més negres de Girona», assegurava ahir Salvador Sunyer a aquest diari, remarcant que aquest paper de capdavanter, el desaparegut activista el va fer «posant-hi el coll i els calés». Sunyer destaca de Feliu Matamala el perfil fejocista, «de pensament catòlic, però obert», el fet que era «un català de pedra picada», i la seva implicació en tots els actes en defensa de la identitat del país. «Quan organitzàvem algun acte en favor del català o de Catalunya, el primer que teníem clar tots és que en Feliu hi seria, sempre s'hi podia comptar», va explicar ahir Sunyer.
El futur de la llibreria Les Voltes
-
L'aparador de Les Voltes, ahir al migdia. JORDI SOLER / MIQUEL RUIZ. -
Una imatge característica de la llibreria de la plaça del Vi. JORDI SOLER / MIQUEL RUIZ. -
Feliu Matamala, l'any 2006, escoltant el parlament de Salvador Sunyer en un homenatge que se li va fer a la Rambla. JORDI SOLER / MIQUEL RUIZ.
La mort de Feliu Matamala obre una incògnita en relació amb el futur de la llibreria Les Voltes, situada en un local de la casa Carles de la plaça del Vi propietat del Bisbat de Girona, que precisament des de fa uns anys té la seu episcopal en el mateix edifici. Els problemes van començar l'any 2003, precisament quan el Bisbat havia remodelat la casa Carles com a seu principal, moment en el qual es va decidir desnonar la llibreria, que ocupa aquest espai des del 1963, cedit per l'aleshores bisbe Josep Cartañá. La raó era que hi havia d'anar la llibreria diocesana. Amb una campanya ciutadana a favor de la llibreria, que comptava amb el suport d'una quinzena d'entitats, finalment un acord amb el bisbe Carles Soler va fer possible, el setembre del 2003, que Les Voltes continués l'activitat fins un any després de la mort de Matamala, tal com es va estipular. En aquell moment, a banda de les raons morals i de respecte a Feliu Matamala, fonts de la llibreria van assegurar que també tenien arguments legals per defensar la seva posició, uns arguments que podrien intentar fer valer a partir d'ara.
Segons va explicar ahir un dels fills del finat, Josep Maria Matamala, aquest acord es va haver d'acceptar per evitar un desnonament imminent. «El meu pare, en saber-ho, ens va fer jurar que lluitaríem perquè, un cop mort, la llibreria continuï on és, i així ho farem», va manifestar ahir Matamala, recordant que la llibreria del Bisbat ja és oberta en un altre dels baixos del mateix casal, per la qual cosa no necessiten el local de manera tan prioritària. Si bé aquesta és la posició de la família Matamala, al Bisbat ahir van declinar manifestar-se sobre el cas. Fonts episcopals van declarar a aquest diari que, davant d'un fet luctuós tan recent, no era el moment adequat de pronunciar-se sobre una qüestió tan delicada.
