cultura

Crítica

Un fracàs vital

En els darrers anys, les nominacions als Oscars han posat al descobert que falten produccions de qualitat dels estudis. Davant la crisi cal recórrer a la producció independent i no sempre les obres tenen la dimensió esperada. El cas de Moonlight de Barry Jenkins és paradigmàtic de com els Oscars poden inflar una pel·lícula discreta que hauria fet el seu recorregut per altres circuits. Aquest fet provoca un sentiment de decepció a aquells que esperen trobar la gran obra sobre el racisme en l'Amèrica postracial de l'era Obama. En canvi, pot sorprendre o confortar aquells que no esperin res més que una obra de dimensions més aviat discretes. Moonlight és el retrat en tres etapes d'un jove que ha crescut en una barriada miserable de Miami, marcada per les drogues. Cadascuna de les tres etapes podria funcionar com una pel·lícula independent, tant des del punt de vista temàtic com estilístic. De fet, hi ha tres actors que interpreten el personatge de Chiron durant la seva infantesa, adolescència i maduresa.

Barry Jenkins parteix d'una obra de teatre en què la idea del despertar vital –i amorós– es barreja amb la consciència de classe i l'acceptació del propi fracàs. Des dels primers moments entenem que Chiron és un perdedor que no troba el seu lloc al barri, ni en la família. És fill d'una mare addicta a la droga i busca un cert reconfort en la figura d'un traficant que controla els moviments del barri. La infantesa està marcada per la recerca d'una segona paternitat. L'adolescència és el moment de l'amor en què Chiron viu una relació homosexual amb el seu millor amic. Finalment, la maduresa és quan les coses es col·loquen. Chiron rep una trucada del seu vell amic, descobreix que aquest està casat i que ha refet la seva vida, mentre que ell mateix s'adona que no ha pogut sortir del pou vital. Rodada amb pocs mitjans però amb una certa eficàcia, Moonlight es queda a mig camí de moltes coses. En contemplar les seves imatges, és possible tenir una certa nostàlgia pel black cinema molt més polititzat de Spike Lee.

Moonlight
Director: Barry Jenkins
EUA, 2016


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LLENGUA

Joan Vall: “La llengua es defensa a les urnes”

BARCELONA
cultura

Jusèp Boya, Gemma Carbó i Rosa Lluch Bramon seran els experts que assessoraran el procés per escollir el nou director del Muhba

barcelona
LLIBRES

Litterarum dedicarà la propera fira a reivindicar l’art com a teràpia

BARCELONA
Cultura

Mor als 89 anys el periodista i escriptor francès Bernard Pivot

ART

Torrent Pagès “reneix” en una exposició a la Fundació Valvi

Girona
TEATRE

Joan Lluís Bozzo torna al teatre amb un documental sobre salut mental juvenil

BARCELONA
TEATRE

El TNC furga en la comèdia dramàtica de família a ‘Amnèsia’

BARCELONA
Cinema

El Truffaut dedica un nou cicle de la Fimoteca a Wim Wenders

Girona
Joan Safont
Periodista i escriptor

“Els polítics tenen pànic de semblar massa intel·lectuals”

Barcelona