cultura

Municipal

La casa més terrorífica

Fantasmagòric A prop de Santa Eugènia de Berga, Villa Carmen s'aixeca desprenent una àuria de casa senyorial i escenari de pel·lícula de por a parts iguals peculiar D'estil acadèmic francès, és una de les poques mostres d'aquest estil en el territori problema L'elevat cost de restauració dificulta el fet que s'hi pugui establir qualsevol activitat

Situat als afores del poble,Villa Carmen s'hauria de destinar a serveis supramunicipals

Són poques les persones que en passar per la carretera que uneix Vic amb Santa Eugènia de Berga no hagin dirigit la mirada a la fantasmagòrica edificació que s'hi alça. Aquesta torre és Villa Carmen, una construcció pensada en la segona meitat del segle XIX i que podria encaixar perfectament en qualsevol pel·lícula de terror. De fet, molt osonencs s'hi refereixen de manera popular com “la casa de la por”, però són ben pocs els que en coneixen la història marcada pel luxe i la ostentació, en un primer moment, i per la deixadesa, en els darrers anys. Segons s'explica en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la torre de Villa Carmen és una evolució de l'antic Mas El Gener de la Plana. Els encarregats d'aixecar-la, a final del segle XIX i principi del XX, van ser la família Carbó, que va adquirir la finca el 1837. De fet, una de les darreres residents a la casa va ser Mercedes Carbó, que als anys seixanta va saltar a la fama perquè va guanyar l'aleshores popular concurs televisiu Un millón para el mejor.

A nivell artístic, Villa Carmen també és una petita joia per la seva raresa i peculiaritat. Encaixada en l'estil arquitectònic acadèmic francès, és una de les poques mostres d'aquest corrent que trobem a Catalunya. Entre les seves característiques, destaquen la simetria en la construcció, una barreja d'elements com el treball amb forja, pedra o vidre agafats d'altres estils historicistes així com la presència de grans escalinates per accedir a la zona noble de l'edifici. En el seu entorn, ara molt degradat per culpa del pas del temps i l'abandó, també s'hi podia apreciar un jardí de grans dimensions i un estany artificial que permetia, fins i tot, donar-hi petites voltes amb una embarcació.

Trobar un ús a l'edifici

El gran problema de Villa Carmen és que un cop va deixar de ser una residència particular, cap llogater ni comprador no s'ha interessat per aquestes instal·lacions, i l'administració pública tampoc no ha aconseguit trobar-hi cap ús adequat per a una finca de grans dimensions. L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga va comprar l'edifici el 1997 amb la intenció d'aturar-ne la degradació i, aprofitant el creixement immobiliari que es vivia aleshores, fer atractiu l'equipament potenciant el seu entorn amb la creació d'un nou barri residencial. La manca d'interès dels inversors en la proposta, en un primer moment, i la crisi econòmica, després, van impedir que el projecte es desenvolupés. En aquests anys també van sorgir propostes per revitalitzar Villa Carmen a través de serveis impulsats per les institucions públiques. Una de les que va tenir més força va ser la d'instal·lar-hi l'escola d'hostaleria d'Osona, però finalment es va optar per situar-la a Tona.

La degradació de Villa Carmen cada cop era més evident i, finalment, a la primavera passada l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga va decidir fer-hi una intervenció d'urgència per un import d'uns 100.000 euros. Concretament, es va actuar en les cobertes de l'edifici, ja que la pluja i la humitat s'hi filtrava de manera abundant amb el perill que acabés afectant l'estructura de la casa. També hi van reformar una terrassa, que ja s'havia esfondrat. El consistori, però, va deixar clar que l'actuació es feia per mantenir estable l'edifici i evitar que es degradés més, i van dir que la rehabilitació total de Villa Carmen costaria prop d'un milió d'euros, una xifra inabastable per a Santa Eugènia, i més, si no es té clar què cal fer-hi. La distància amb el poble –no és en un lloc de fàcil accés a peu– i la grandesa de l'edificació deixen poc marge de trobar-hi un ús exclusiu per a un municipi de més de 2.000 habitants, i allò ideal seria encabir-hi activitat privada o serveis supramunicipals. De moment, hi viuen els fantasmes.

Any de construcció
Entre el 1837 i final del segle XIX
Estil
Acadèmic francès
Propietat de la finca
Ajuntament de Santa Eugènia de Berga
Utilització inicial
Residència particular
Utilització actual
En desús
Adreça
Punt quilomètric 2, de la carretera B-520, de Santa Eugènia de Berga a Vic


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia