Visca el doblatge en català!
Un manifest signat per 72 personalitats del món de la cultura denuncia el seu retrocés i reclama mesures
Als poders públics “no els correspon fer passos enrere en cap dels espais en què el català ha guanyat presència d'ençà del final del franquisme”. Aquestes paraules contundents són del darrer paràgraf del Manifest en suport al doblatge en català, que ha estat signat per 72 personalitats del món de la cultura i es va presentar ahir a l'auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Entre els signants, hi ha els escriptors Jaume Cabré, Isabel-Clara Simó, Biel Mesquida, Maria Barbal i Julià de Jòdar; els actors Àlex Casanovas (que va presentar l'acte), Sílvia Bel, Jordi Boixaderas i Pep Munné; els músics Jordi Savall, Pep Sala i Cesk Freixas, i els filòsofs Xavier Rubert de Ventós i Xavier Antich. Qui vulgui s'hi pot adherir a través del web peldoblatgeencatala.org.
No hi va haver cap al·lusió directa a polítics o institucions durant l'acte, però s'hi van donar xifres contundents que apunten a la Generalitat i TVC. “L'any 2008 es van doblar 2.621 hores d'audiovisual al català, i el 2015, només 1.008 hores. Hi ha hagut una reducció del 61% de doblatge al català”, va denunciar Àlex Casanovas, president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), promotora del manifest. És per això que el text reclama que els poders públics “aturin qualsevol gest de menyspreu cap al doblatge” i “prenguin consciència que ha de continuar sent una eina important per a la difusió oral del català.”
Elogis per al sector
Una vuitantena de persones, entre els quals hi havia diversos actors de doblatge, van assistir a l'acte convocat per l'AADPC. Un dels signants que hi van parlar, l'articulista diari d'El Punt Avui Manuel Cuyàs, es va declarar “un entusiasta absolut del doblatge”, perquè “al cine no hi vaig a llegir ni a aprendre idiomes, hi vaig a veure i escoltar”. Assegura que va veure “les 4 hores del Hamlet de Branagh i no vaig aprendre ni una paraula d'anglès”. Per aquests i d'altres arguments, va voler retre “el meu homenatge als dobladors, els antics i els moderns”, i va tancar la seva intervenció amb un “visca el doblatge!”.
Quim Morales, periodista de RAC 1, va argumentar que “actualment hi ha molts canals per aprendre anglès, no cal que ho pagui el doblatge en català”, i va elogiar els professionals del sector: “Els actors de doblatge catalans són tan bons que fins i tot doblen al castellà, i sense accent!” Josep Maria López Llaví, de Plataforma per la Llengua, va comentar la situació al cinema: “No hem aconseguit la normalitat, que potser hauria estat la paritat amb el castellà, i hem retrocedit altra vegada al 3%.”
L'actriu de doblatge Maria Lluïsa Magaña va aportar més xifres contundents. Al Quebec, el 80% de les pel·lícules es doblen al francès quebequès, una xifra a anys llum de les d'aquí. I la darrera pel·lícula de X-Men es va traduir a 70 llengües. “No és estrany que aquí estiguem demanant encara que la doblin al català?”
