«El setè cel» de Kristin Scott Thomas

Sergi López canta el tema de Sisa a «Partir», film que s'estrena divendres i que va ser parcialment rodat en diversos llocs de l'Alt Empordà

L'estiu de l'any passat, Kristin Scott Thomas i Sergi López van creuar un dia la frontera a Portbou per tal que, dirigits per la cineasta francesa Catherine Corsini, els personatges que interpreten a Partir comencessin a viure a l'Empordà la història d'amor que narra aquesta pel·lícula que, després de projectar-se demà al festival de Sevilla, s'estrenarà divendres a l'Estat espanyol. A Partir, en què participa la productora catalana Iriku Films, Kristin Scott Thomas, l'amant de l'aviador Almásy a El pacient anglès, encarna Suzanne, una dona burgesa que, replantejant-se la vida a la quarantena de manera que vol tornar a treballar com a kinesioterapeuta després de quinze anys dedicats a la vida familiar, s'enamora del paleta català (Sergi López, evidentment) que li construeix la consulta. Tanta és la passió, el desig d'una altra vida, que és al costat d'aquest obrer sensible i amatent que la dona decideix abandonar-ho tot. Ensopega, però, amb l'actitud possessiva del seu marit, metge, que no suporta que la seva dona el deixi per un home que es busca la vida fent petits treballs a França sense tenir papers i havent passat una temporada a la presó sense que se n'aclareixi el motiu. Amo del compte corrent i amb influents contactes a la ciutat de Nimes, on habiten, el marit (Yvan Attal) farà la vida impossible a Suzanne menant a un desenllaç tràgic que s'anuncia en la primera seqüència d'una pel·lícula que vol ser portadora d'una mirada femenina. «De fet, la Corsini és una militant feminista. També és una romàntica. Té una aparença dura, però em consta que allò que més va emocionar-la van ser les escenes d'amor que vam rodar», comenta Sergi López.

No és la primera vegada que Sergi López és filmat com a objecte de desig, cosa que assegura que li costa d'entendre: «Sobretot quan em miro al mirall. Però, bé, aquesta pel·lícula precisament recorda que el desig és imprevisible.» El cas és que Catherine Corsini creu que només Sergi López podia interpretar el paper de l'amant. Hi havia treballat a La nueva Eva, primer film de la directora realitzat l'any 1999, i tenia ganes de repetir perquè el considera un actor agradable, fàcil i sempre atent, del qual li agrada la presència tranquil·litzadora i el seu costat tan carnal, físic. De fet, va escriure el personatge d'Ivan pensant en Sergi López, de manera que fa que sigui un català que (segons explica a Suzanne, una anglesa, com ho és Kristin Scott Thomas, arribada a França com a au-pair) va ser per primera vegada a Nimes treballant com a electricista (l'actor diu que fent de «pipa») en el muntatge de l'espectacle d'un cantant que li agradava molt i que va emocionar-lo en sentir-li una cançó molt especial. Aleshores, li canta el final d'El setè cel, de Jaume Sisa, sense haver-ne dit el nom: «Del cinquè cel res no se'n sap, no hi ha notícies d'aquest cel tan amagat. I el sisè cel està copiat del setè cel que has engendrat dins del teu cap.»

Aportació de Sergi López

La cançó de Sisa arriba en el primer moment íntim i confidencial dels protagonistes, que sopen en un restaurant d'un poble empordanès després que, arran d'un accident d'Ivan del qual ella se sent culpable, Suzanne l'acompanyi perquè pugui veure la seva filla el dia assignat. Aquesta presència d'El setè cel és una aportació de Sergi López a petició de Catherine Corsini: «Jo sempre canto, siguin boleros o cançons d'en Sisa o d'en Pau Riba. Ella em va proposar que cantés alguna cançó. Li vaig parlar d'unes quantes i la que va resultar més fàcil d'incloure, per una qüestió de drets d'autor, va ser El setè cel. Quan van trucar-li, en Sisa no hi va posar cap impediment.» L'actor hi afegeix que, un cop rodada la pel·lícula, va trobar-se amb Jaume Sisa i va explicar-li que va inventar-se que el cantant havia actuat a l'amfiteatre de Nimes. Per la seva part, Sisa va comentar-li que, de jove, va treballar de pipa al sud de França. Una curiosa coincidència en relació amb el que López va imaginar (Corsini pensava en un treball temporal més convencional, com ara el de fer la verema) respecte al passat del personatge d'Ivan, mentre que també resulta curiós que El setè cel, una cançó sobre la capacitat de crear mentalment altres realitats, s'adiu amb l'experiència de la protagonista, que projecta en l'amor la idea d'un paradís amb tanta força que, per viure'l, renuncia a les comoditats d'una vida que, de fet, l'empresonava. «Vaig explicar de què va la cançó a la directora, però no sé si és conscient de la seva relació amb el tema de la pel·lícula. Ni jo mateix vaig ser-ne conscient. Però, certament, hi té a veure, amb el que viu Suzanne. Amb això no vull dir que es construeixi una falsedat. Aquest amor existeix i fa que la seva vida adquireixi sentit. De fet, ja no dic el cel, sinó que la realitat no és allò que un es munta dins del seu cap?»

La idea del «paradís», o d'un refugi on els amants puguin viure al marge del món, es concreta visualment en una casa abandonada (una ruïna sobre la qual reconstruir la vida) a prop de Maçanet de Cabrenys. I sense que s'identifiquin les localitzacions, altres escenes de Partir van ser rodades a la carretera que du a Portbou, en un bosc pròxim a Castelló d'Empúries, en una estació de servei al tram de carretera entre Bàscara i Figueres, al poble de Camallera i a la platja de Sant Pere Pescador. El segon cel, per cert, va ser imaginat en una nit d'estiu a la vora del mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.