Pistolers melancòlics

Els que vam créixer veient disparar els infal·libles John Wayne o Gary Cooper amb els seus rifles Winchester o pistoles Colt mai ens hauríem imaginat el panorama que dibuixa Clint Eastwood a Sense perdó: pistolers miops, un home assassinat per l'heroi en plena evacuació a la latrina, el protagonista agafant una grip que gairebé el mata després de dormir al ras sota la tempesta... Caldria precisar que parlàvem dels westerns dels anys 40 i 50, perquè els westerns crepusculars dels anys 60 ja van transitar el camí que segueix Eastwood, tenyit de melancolia: el d'una època que s'acaba, devorada per la civilització que arriba simbolitzada pel tren. Ja llavors els herois mítics van donar pas a personatges amb fissures, més humans, i els indis van començar a ser vistos com a víctimes d'un genocidi, més que com a salvatges despietats.

Nascut a Califòrnia (Malpaso, 1930), un territori de western on encara es poden visitar ghost towns (les ciutats fantasma de fusta que aixecaven del no-res els buscadors d'or), Clint Eastwood va estar lligat des de bon començament al western: es va fer famós amb la sèrie Rawhide i va treballar en nombrosos films del gènere. Curiosament va ser a Europa on va obtenir el prestigi, gràcies als spaghetti-westerns de Sergio Leone, per tornar a Hollywood convertit en estrella. Però més que com a actor, és com a cineasta que ha deixat més empremta al gènere, sobretot amb El genet pàl·lid (1985) i Sense perdó, guardonada amb 4 Oscars el 1992, inclosos els de millor pel·lícula i director. “Els seus quatre westerns han aportat al gènere un traçat impecable que va des del revisionisme al classicisme, passant per la modernitat”, escriu Quim Casas a Películas clave del western (Robinbook).

Clint Eastwood interpreta el protagonista de Sense perdó, Bill Munny, un pistoler retirat que, després de la mort de la seva dona, té cura de dos fills i intenta tirar endavant una granja de porcs. Un jove pistoler el convenç perquè accepti un últim treball, matar un home que va ferir una prostituta. Amb el seu vell company d'armes Ned Logan (Morgan Freeman), tots tres viatgen al poblat de Big Whiskey, dominat pel malvat i corrupte xèrif Little Bill Daggett (Gene Hackman). David Webb Peoples, un dels guionistes de Blade Runner, és l'autor del guió de Sense perdó. Clint Eastwood en va quedar tan fascinat que li va comprar els drets i va esperar nou anys a dirigir-la. Volia tenir una edat acceptable per interpretar ell mateix el protagonista.

Actors excepcionals (cal afegir als esmentats Richard Harris, vell conegut del gènere, protagonista d'Un home anomenat Cavall) i uns paisatges naturals extraordinaris (d'Alberta, al Canadà, i de Califòrnia) es posen al servei d'un excel·lent guió, que reflecteix el conflicte entre la justícia del més fort i les lleis civils que s'anaven imposant a Nord-amèrica. També “aporta el seu notable gra de sorra crític sobre la diferència entre realitat i llegenda, a través del personatge que escriu la biografia de Bob l'Anglès (Harris)”, escriu Quim Casas.

L'edat i la fragilitat dels personatges i els enfrontaments sense èpica (excepte l'insuperable duel final, exemple del vessant més llegendari del western), accentuen el to crepuscular de la pel·lícula. També hi ajuda l'excepcional tema principal del film, Claudia's Theme, compost pel mateix Eastwood i Lennie Niehaus i dedicat a la dona de Bill Munny. Amb aquesta música –i amb l'edat– potser s'aprecia millor la melancolia dels personatges, l'enyorança d'una època que mai no tornarà, que és la de Bill i Claudia, però també la del vell oest, engolit per sempre per la locomotora del temps.