cultura

Història d'un pocavergonya

‘El hombre de las mil caras' aborda la corrupció dels anys vuitanta a través de Francisco Paesa i Luis Roldán

La pel·lícula és poc incisiva i, d'altra banda, excessivament verbalitzada per la veu narrativa

Dos anys després de triomfar-hi amb el thriller La isla mínima, Alberto Rodríguez va presentar ahir en la secció oficial del festival de Sant Sebastià una pel·lícula a propòsit de l'agent secret Francisco Paesa, un mangant que, interpretat per l'impassible Eduard Fernández, permet abordar algunes parts tèrboles del govern socialista dels anys vuitanta: la guerra bruta contra ETA, la corrupció lligada a l'apropiació de fons públics, l'ascensió de tipus sinistres, com ara Luis Roldán, que, encarnat per Carlos Santos, apareix com un dels personatges clau d'El hombre de las mil caras. Un altre és Jesús Camoes (el seu nom real és Jesús Guimerà), un pilot d'aviació que, per amistat amb Paesa i com si volgués divertir-s'hi, va participar en diverses operacions d'un agent que va fer diverses feines brutes al servei del poder (com ara vendre míssils a ETA per infiltrar-se dins l'organització i pressionar un testimoni contra els GAL per fer-li canviar la declaració) perquè sigui un mangant en parador desconegut, si bé se sap que resideix a París.

El personatge del pilot Jesús Camoes/Guimerà (José Coronado) actua com a narrador d'un relat que sobretot se centra en la fugida de Roldán a París, que Paesa va propiciar i que li va costar la dimissió al ministre Antonio Asunción, i en el posterior acord del mateix agent amb el ministre Belloch per enxampar l'excap de la Guàrdia Civil. Paesa va quedar-se amb els diners que havia robat Roldán i també amb els que va entregar-li Belloch. Tanmateix, des del punt de vista del pilot amic de Paesa, s'esbossa un retrat condescendent d'un estafador, que va robar els ciutadans espanyols, i d'un professional d'una guerra bruta que va causar morts. El hombre de las mil caras és una pel·lícula decebedora. És poc incisiva i, d'altra banda, està excessivament verbalitzada a través d'aquesta veu narrativa que constantment explica els fets amb una suposada ironia que, de fet, deriva cap a una certa frivolitat.

L'altra producció presentada ahir a concurs és Orpheline, d'Arnaud des Pallières, el film anterior del qual és una interessant adaptació de Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist. En aquest cas, el director presenta l'evolució o la multiplicitat d'un personatge femení a través de la seva encarnació en diverses actrius (entre les quals les dues Adèle del cinema francès actual: Exarchopoulos i Haenel) i la fragmentació de la història en diversos moments. La seva estructura narrativa pot confondre, mentre que pot molestar una certa morbositat respecte al sexe i els cossos femenins. Tal cosa sorprèn perquè, com va afirmar la guionista Christine Bertevas en un roda de premsa en què també hi va ser present Sergi López com un dels actors secundaris del film, es proposa mostrar el domini i la violència masculines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA
LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona