cultura

Antònia Vicens

ESCRIPTORA

“Creia que amb paraules dominaria el món”

Antònia Vicens (Santanyí, 1941) és trencadora, vital i passional. Les seves novel·les no són més que el resultat del seu anhel per reflectir una realitat sovint injusta. Al cap de quaranta-vuit anys de publicar la seva primera obra, 39º a l'ombra, té una cosa clara: necessita la literatura com l'aire que respira.

Que n'opina, d'aquesta iniciativa de la Generalitat de fer uns premis de Cultura?Els pressupostos no sempre es destinen a la Cultura, no?
Em sembla perfecte. És veritat que en política cultural els pressupostos a vegades deixen molt a desitjar, com si s'oblidessin de la força i de la capacitat que té la Cultura per al progrés i la salut del país i de les persones.
La seva obra literària ha estat molt influenciada per la seva illa. Què li ha donat, Mallorca, com a font d'inspiració?
De petita, les converses del meu carrer ja em van inspirar. S'hi barrejava un món de lluites, d'injustícies, de miracles; em quedava enlluernada davant la força que tenien les paraules. I les vaig començar a col·leccionar amb la il·lusió infantil que si tenia paraules dominaria el món. En les primeres novel·les vaig tractar l'illa com una dona, en el sentit que la mar fa de barrera i no era fàcil fugir-ne, com no era gaire fàcil per a una dona crear-se somnis per emmirallar-s'hi. Mallorca, podria dir, és la finestra des d'on miro la vida.
Era difícil sortir-se'n com a escriptora (a més dona) en un període de dictadura?
Com a escriptora ho vaig tenir fàcil, ja que vaig guanyar el Premi Sant Jordi amb 26 anys. La dictadura la recordo com un temps de mentides, de fingiment total en què ningú podia dir el que creia perquè els pensaments eren imposats, uniformitzats i les dones, quant a la moral, havien de seguir els dictats de l'Església catòlica, ja que eren educades per ser obedients i resignades. En el meu cas, pel fet d'escriure, es creien que estava una mica boja.
Vostè ha tractat aquests temes. Feia un retrat de la societat en aquell moment?
Sempre he tingut la dèria d'agafar el moment present. Treballar a fons uns personatges i obrir-los, per mirar d'entendre'ls. Moltes vegades he cercat crear rebuig en el lector. Com si li digués: aquesta misèria que et mostro no hauria d'existir. Per què no et rebel·les?
Ara és diferent però també hi ha problemes que ataquen la literatura.
És una disfressa diferent, però hi ha una repetició de tot; un no anar cap endavant en el desenvolupament humà. La crisi econòmica fa que hi hagi més depredadors i, per tant, també més víctimes. I la literatura no se'n salva. Ens els darrers anys penso que s'ha fomentat una literatura d'entreteniment. I ara crec que en autors més joves hi ha una reacció contra aquesta banalització i es tornen a publicar novel·les on es cuida la qualitat literària.
Alguna vegada l'han censurat?
I tant! Els amos del turisme de Cala d'Or, els explotadors dels obrers i del paisatge i els anihiladors de la llengua catalana d'aquells anys em van dir que si seguia escrivint històries sobre turisme no trobaria feina. D'altres i durant l'època franquista també, però el 1980, quan ja feia cinc anys que Franco havia mort, Plaza i Janés em va rebutjar una novel·la que la mateixa editorial m'havia demanat perquè em ficava massa amb les institucions. Encara ara hi ha censures més subtils.
Fins al 2009 havia treballat amb prosa i novel·la. Què la va portar a escriure poesia?
Va ser un moment màgic. Era el 2006, seia a una terrassa de casa prenent el sol. I, de sobte, vaig veure passar Lovely. Aquella pluja de versos no era altra cosa que la meva vida, que em començava a caure a trossos.
Al llarg dels anys diria que la seva obra ha evolucionat en funció del moment històric?
Efectivament. Sempre he pensat que escric amb els ulls, i, amb els anys, la mirada s'estén i també ensopega amb les coses més actuals. És veritat des de la primera narració a l'última novel·la he intentat que la realitat del moment fes de mirall a la història, però que tampoc hi faltés mai el component màgic que l'envolta: allò que no es veu, i que d'alguna manera marca les nostres passes, o aquesta fal·lera per la felicitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona