L'últim deixeble de Mir

Els artistes vilanovins subratllen el mestratge de Salvador Masana, mort divendres als 85 anys

Amb la seva lletra, Salvador Masana relata com va conèixer Mir el 1933 a la plaça de les Casernes. Tenia nou anys, i seguia el seu mestre allà on anava a pintar. L'impacte va ser absolut. Masana va néixer el 1924 al Castell de la Geltrú –els seus parents n'eren els masovers– i allà va fundar el seu primer taller el 1942. «L'aportació més important va ser que, en un temps difícil, de manera solitària, va mantenir una escola d'art», afirma l'historiador Francesc Xavier Puig. Masana va exercir de mestre tota la vida, a l'Escola Industrial, a l'Escola Pia, a l'escola Sant Bonaventura, etc., i més tard a casa seva, al carrer del Tigre. Un dels primers deixebles va ser Brull Carreras, que amb 12 anys ja anava a les classes de Masana. Allà va coincidir amb altres aspirants a artistes, com ara Òscar Estruga i Armand Cardona. «En la postguerra, va ser una referència artística absoluta a Vilanova: no hi havia res més», recorda Carreras. «Ens va transmetre la manera de pintar de Mir, sobretot pel que fa a l'ús del color», apunta.

El galerista Xavier Capdet, que també va ser deixeble de Masana, destaca que en la seva faceta pedagògica «va crear escola», tot i que convida també a valorar-lo com a creador. Masana va fer algunes exposicions importants a Barcelona, a les Galeries Syra, entre altres. A finals dels anys 50 va viatjar a París, va fer diverses estades per pintar per Catalunya i això el va «revitalitzar» com a artista, opina Puig, en l'ús decidit de l'espàtula i els jocs de colors. «Va ser un pintor acadèmic, marcat per la influència de la pintura mediterrània», diu Capdet, que recorda Masana com a home «engrescador» en tot allò en què s'involucrava, com ara el Cercle Artístic del Foment, a finals dels 60.

El també pintor Joan Nadal, professor de l'Escola d'Art, destaca la «fidelitat» de Masana a una tradició pictòrica pròpia de Catalunya». «Ens va influenciar molt, ens va ensenyar a entendre el color i el paisatge a partir del que va captar de Mir», assevera Nadal, que posa èmfasi en la capacitat pedagògica de Masana per transmetre el que sentia: un veritable mestre vivencial, malgrat que no tenia estudis de pedagogia. Nadal destaca el seu «humanisme» i es pregunta fins on hauria arribat amb més ambició i en unes circumstàncies personals i familiars més favorables.

Passió per la pintura

Més alumnes: l'artista Joan Ill recorda dels Escolapis un «professor nat, entranyable, que vivia l'ensenyament amb la mateixa passió que vivia la pintura». Masana –junt amb altres artistes, com ara Brichfeus– representa una generació que s'acaba en l'art actual, que beu dels temes clàssics, del paisatge i la natura, del mar de Vilanova, de l'influx de Mir. L'últim paisatgista? «Per a mi és el penúltim paisatgista, perquè encara queden els que són més joves que ell», opina Ill.

Un altre pintor, Joaquim Budesca, destaca sobretot la «il·lusió que transmetia amb la seva manera de ser i d'ensenyar, que contagiava les ganes d'aprendre». «Com a mestre, Masana va tenir al seu costat tots els pintors de Vilanova, els quals han estat deixebles seus», subratlla Budesca.

LES FRASES

FRANCESC XAVIER PUIG ROVIRA
historiador
«En un temps difícil, de manera solitària, va mantenir una escola d'art»
XAVIER CAPDET
GALERISTA D'ART
«Va ser un pintor d'influència mediterrània»
BRULL CARRERAS
ARTISTA
«Va ser una referència artística absoluta en la postguerra a Vilanova»
JOAQUIM BUDESCA
ARTISTA
«Va transmetre il·lusió a tots els pintors de Vilanova»
XAVIER ORRIOLS
historiador
«Va exercir de patriota vilatà i va ser especialment militant com a geltrunenc»
JOAN ILL
artista
«Vivia l'ensenyament amb la mateixa passió que vivia la pintura»
JOAN NADAL
artista
«Ens va ensenyar a entendre el color i el paisatge a partir del que va captar de Mir»

Vitalitat «a cops d'espàtula»

L'església de Santa Maria de la Geltrú es va omplir ahir al matí de familiars, amics, veïns, alumnes i col·legues de Salvador Masana, en el comiat del que segurament era el veí més il·lustre del barri, al qual es recorda amb el seu habitual posat bonhomiós al carrer del Tigre –on residia i hi ha la seva pinacoteca–, amb les espardenyes blanques i saludant tothom. Adéu en un temple que ell mateix havia contribuït a decorar, tal com ahir va recordar el rector de la parròquia, Manel Roig. Masana va rebre l'encàrrec el 1954, i la seva empremta és al baptisteri i al sagrari de l'església. Implicat sempre en la cultura popular, va fer el primer esbós del Drac de la Geltrú, el 1977. Precisament la seva «militància com a geltrunenc» és un dels fets que va destacar l'historiador i musicòleg Xavier Orriols. «Sempre va practicar un patriotisme vilatà, que ens inculcava ja als Escolapis, i recordo que ens deia: ‘Tot per Vilanova!'». Orriols va destacar també el compromís social i ciutadà de Masana, reflectit en multitud d'il·lustracions de programes de festa major, Nadal i Setmana Santa, que feia «gratis et amore» en les èpoques difícils de la postguerra. Una militància activa que Orriols va subratlla en referència al seu treball durant molts anys com a patró de la biblioteca museu Víctor Balaguer.

Un portaveu dels amics de Riells del Montseny, indret que va freqüentar amb la família, va lloar ahir la figura de Masana. També es va llegir un poema que li havia dedicat el poeta i amic mossèn Pere Ribot als anys 60. En el recordatori, la reproducció del gravat en fusta Ocell de la pau (1970) i un poema del seu nét Heribert, en què li dedica un sentit homenatge: «la teva albada, / vitalista i humana, / ens durà la llum / a cops d'espàtula».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.