Carme Vinyoles

Carme Vinyoles

Raça humana

Àfrica: la tempesta perfecta

La guerra d’Ucraïna remata Àfrica. El continent castigat per la pobresa, la fam, els conflictes armats i les sequeres -el Sahel, l’est del Congo, la Banya, Etiòpia, Mali, El Txad o Sudan del Sud-...

Raça humana

Dins del forn de la barraca

Fugint de la misèria i la guerra per entrar en el continent que exporta seguretat i prosperitat, han travessat deserts i desafiat mars que de vegades se’ls ha empassat o s’han enfrontat a les tanques...

Raça humana

La senyora Ayuso no s’embolica

L’embolic de la senyora Ayuso amb les beques per a famílies amb ingressos de 143.652 euros no és una bajanada de política panoli que sense encomanar-se a déu ni al diable fa el primer que se li passa...

Raça humana

La pròrroga del franquisme

La memòria és un instrument útil al servei del poder, per la seva capacitat per silenciar el passat o per reviure’l contínuament i controlar el present. Així les coses és inadmissible que actualment...

Raça humana

Aquell 18 de juliol del 36

La Segona República mai no va ser vençuda a les urnes -on s’havia guanyat- sinó combatuda per les armes, literalment, el recurs a l’abast dels qui perden la raó. El cop d’estat d’aquell 18...

Raça humana

Quan et volen fora de casa

Una parella amb dos fills, feina retribuïda pel tall baix, lloguer de 650 euros, renovació a 950, sense cap altre explicació que creix la demanda i el pis està ben situat en una ciutat gran i rica,...

Raça humana

Qui pateix inseguretat?

Barcelona és insegura (però no pel que t’expliquen) és el títol d’un text publicat a Crític per la periodista Laura Aznar que planteja qüestions absents en el debat públic sobre un dels temes...

Raça humana

Quan un polític estossega

Amb la companya Sònia Cervià, responsable de comunicació de la Coordinadora ONG Solidàries havíem comentat que quan un polític estossega va a cinc columnes, en canvi la persistent tasca de moltes...

Raça humana

ETA, ressuscita, el PP et necessita

El president Sánchez té raó: Els beneficis extraordinaris no cauen del cel, surten de la butxaca dels consumidors que paguen els rebuts. I per no consentir que el patiment de molts sigui l’alegria...