SOCIETAT
Mor Thomas Stafford, el primer astronauta que va pilotar un mòdul sobre la Lluna
Va ser membre de la missió Apollo 10 i va connectar-se amb una nau Soyuz soviètica el 1975
L’astronauta i general nord-americà Thomas Stafford (Weatherford, Oklahoma), un dels membres del Programa Apollo, va morir ahir als 93 anys a Florida, segons va informar el museu que porta el seu nom. Va ser el comandant de la missió de l’Apollo 10 el 1969 i el primer home que va pilotar un mòdul en l’òrbita de la Lluna. La següent missió de la NASA, l’Apollo 11, va ser la que va allunar al Mar de la Tranquil·litat. Stafford va completar quatre viatges al satèl·lit però mai va passejar per la superfície, com van fer altres companys seus de la NASA.
La missió de l’Apollo 10 es va enlairar el 26 de maig del 1969. Era l’assaig general abans de la gran cita amb la història. Stafford i Eugene Cernan van descendir fins a 15 km de la superfície de la Lluna. En aquest punt van tornar a pujar per unir-se al mòdul de comandament.
Entre les missions de l’astronauta, un dels 24 que van voler a la Lluna, va destacar la missió Gemini 6 el desembre del 1965, la primera trobada de dues càpsules en orbita, una maniobra clau per la NASA per mantenir l’objectiu d’arribar a la Lluna en plena guerra espacial contra els soviètics.
L’Apol·lo 10 manté encara amb 39.897 quilòmetres per hora el rècord de velocitat durant el reingrés a l’atmosfera terrestre. Després d’aquella missió, va ser seleccionat per la NASA com a cap de l’oficina d’astronautes i també va treballar com a subdirector d’operacions de vol en el centre espacial Johnson, a Texas.
Un altre dels fets històrics que va protagonitzar l’antic pilot va tenir lloc el 1975. Va ser un dels comandats de la missió en la qual una nau Apollo i una Soyuz soviètica es van acoblar mentre estaven en òrbita, la primera connexió espacial entre dos països que encara estaven en plena Guerra Freda. Les dues tripulacions van compartir setmanes d’entrenament previ i van forjar una llarga amistat. Per aquest motiu va rebre una nominació per al Premi Nobel de la Pau.
Stafford va sumar en total 507 hores de vol a l’espai en tres classes de naus diferents. La seva afició per l’aviació havia començat durant la Segona Guerra Mundial. El 1952 va accedir a la Força Àrea i el 1962 va ser escollit ja en el grup d’aspirants a astronautes quan els EUA ja pensava en la missió a la Lluna.
Va ser premiat amb la Medalla d’Honor Espacial del Congrés dels EUA (1993) i també per la Federació Russa el 2011 per la seva missió conjunta amb els cosmonautes del país en la missió del 1975.