Adeu, Joaquima
Dimecres passat a migdia, mentre amb un amic concretàvem la celebració d’aniversari amb un dinar a l’hotel Duran, vam rebre la fatal notícia: acabava de morir Joaquima Juanola.
Feia temps que la vèiem patir i lluitar, però no ens hauríem pensat mai un desenllaç tan ràpid que ha trasbalsat la família i tots el que la coneixíem i estimàvem. L’endemà, dijous, a la tarda, una gran quantitat de gent l’acompanyava al temple parroquial de Sant Pere, en el seu últim camí. Amable i discreta, professional enamorada de la feina, l’hostaleria figuerenca ha perdut un gran referent. Però, a més a més, els seus amics hem perdut la presència i companyia d’una persona entranyable. Recordo ara viatges per Itàlia i França, àpats memorables i trobades amicals que ja no s’esborraran mai més de la nostra memòria, i que són excel·lent mostra de com la Joaquima es comportava amb tothom, de com exhibia tothora un bon humor continuat i amable tarannà.
Fa dos anys, l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà li atorgava un reconeixement públic especial, junt amb altres dones destacades del gremi, reconeixement del tot just i merescut per a la Joaquima, que dedicà gran part de la seva vida a l’hostalatge.
Una de les últimes coses que li vam sentir dir va ser explicant el goig i la tranquil·litat que li produïa que els seus fills, Lluïsa i Ramon, s’haguessin implicat del tot en el negoci de l’hotel restaurant des de feia molts anys. S’assegurava així la continuïtat i bon savoir faire d’un referent de l’hostaleria figuerenca, gironina i internacional (com digué mossèn Miquel Àngel Ferrés en l’homilia), amb el mestratge i basament professional que asseguren més de cent cinquanta anys d’història de la casa.
Adeu, Joaquima, et recordarem sempre.