Sense - El Punt

Climent Guitart Pascual

Propietari de la cadena Guitart Hotels

“La gent que ve a Lloret de Mar és normal”

Està convençut que Lloret té més mala imatge a casa nostra que no pas a fora i defensa que, tenint en compte les masses de turistes que hi arriben, no és estrany que de vegades hi hagi incidents

El propietari dels hotels, a la zona de la piscina del Guitart Monterrey de Lloret de Mar
La gent repeteix a Lloret de Mar,
i hi ha espai per a tothom. De vegades
sembla que ens
tirem pedres al nostre terrat
El turisme és un dels sectors que més bé reparteixen la riquesa que generen, sense oblidar la gran aportació que fa
amb impostos

Climent Guitart dirigeix una de les cadenes hoteleres més importants de la Costa Brava, amb deu establiments, set dels quals a Lloret de Mar. Nascut el 1951 a Puigcerdà en el si d'una família pionera en el negoci hoteler, és llicenciat en ciències empresarials, amb un màster en direcció d'empreses per Esade, i doctor en economia i dret del turisme per la Universitat d'Aix-Marseille. Fundador del Gabinet d'Investigació Turística de Barcelona, anys abans de fer-se càrrec del negoci familiar va ser director dels primers plans de màrqueting turístics de l'Estat espanyol, per encàrrec de la secretaria de Turisme.

De jove comentava que treballava sempre als hotels de la família, i va arribar a pensar que no s'hi voldria dedicar mai. És evident que va canviar d'idea...
Sí [riu]. Ja m'ho passava bé també, però necessitava més espai, sobretot quan veia que els meus amics els caps de setmana sortien de festa. Però el meu pare ja s'hi va avenir, a deixar-me més temps per disfrutar, sense deixar mai de treballar.
Com va començar la seva família en el negoci hoteler?
La meva mare és de Puigcerdà i el meu pare era de Castellar de n'Hug i tenien un petit negoci de restauració a Puigcerdà. Cap als anys cinquanta van anar a Tossa ben bé a l'inici del turisme. Van obrir un hotelet petit; a partir d'aquí, van veure que a Lloret hi havia més demanda, i s'hi van traslladar. Hi havia molt més creixement a Lloret, que, de fet, sempre ha estat pioner en temes turístics. Jo era molt petit llavors. En aquella època l'hostaleria era molt bàsica, i els empresaris, autèntics pioners del turisme, no havien tingut gaires oportunitats per formar-se.
Va assumir la direcció del negoci als 31 anys amb la mort del seu pare, que llavors en tenia 59. El veia com un visionari del turisme?
Era un gran emprenedor i ha estat el meu millor mestre. De fet, molts dels que van venir de Puigcerdà cap a la Costa Brava van venir perquè ell els va engrescar.
Per què Lloret no s'acaba de treure del tot la mala imatge?
Em fa la sensació que en realitat tenim més mala imatge a Catalunya del que és Lloret que no pas a fora. Tinc clients que fa molts anys que vénen a Lloret; si fos un lloc tan dolent no vindrien, em sembla. La gent repeteix, i hi ha espai per a tothom. De vegades sembla que ens tirem pedres al nostre terrat.
També per al turisme low cost?
Lloret està treballant de valent per millorar el turisme. Hi trobem tota mena de turisme: de luxe, mitjà i més econòmic. El turisme ha canviat molt amb els anys; en els inicis els turistes els vèiem molt glamurosos, i els primers hotels que hi havia eren molt bàsics. Molts es van atrevir a fer hotels perquè era una oportunitat per crear riquesa i fer tirar endavant les famílies. Però s'ha de pensar que llavors els únics que podien viatjar eren els que tenien un bon nivell de renda. Ara això de fer vacances s'ha democratitzat, hi ha molta més gent que té capacitat per sortir fora uns dies, i no és dolent. Zara també és low cost i, en canvi, té botiga a Nova York i hi compra gent amb diners. A més, val a dir que tampoc no és tan barat sortir de vacances.
S'ha criticat també que els beneficis d'aquest turisme de baix cost són només per als empresaris, però és la població la que després n'assumeix el cost, per la neteja que s'ha de fer, etcètera.
Entre tots estem mirant de millorar el turisme, dins de les dificultats actuals i la gran competència internacional. El turisme és un dels sectors que més bé reparteixen la riquesa que generen; treballadors, proveïdors, etc. formen una llarga cadena de beneficiaris del turisme, sense oblidar la gran aportació amb impostos que fa el sector i que serveix per pagar tots els serveis que vostè comenta.
També s'ha assenyalat el tot inclòs com a culpable...
El tot inclòs va néixer com un producte de luxe a Jamaica. Hi ha gent, sobretot famílies, a qui agrada tenir un pressupost tancat quan va de vacances, i és comprensible que sigui així. Els pares el que volen és relaxar-se a la piscina mentre els nens juguen, i els agrada saber que poden esmorzar, dinar i sopar a l'hotel amb les begudes incloses amb un preu tancat. De la mateixa manera que hi ha gent d'un perfil diferent que vol anar a voltar i provar llocs diferents per anar a menjar.
Potser és el tot inclòs amb alcohol el més conflictiu? Des de l'Ajuntament s'havia parlat de prohibir-lo...
L'hoteler ja sap a qui pot oferir un tot inclòs, però si prohibíssim el tot inclòs amb alcohol seríem l'únic lloc del món que ho fa, i seria molt estrany que un home que està dinant ho tingués tot inclòs en el preu però s'hagués de pagar la cervesa. La gent no ve als hotels a emborratxar-se. Quan van sortir els bufets lliures tothom tenia por que la gent abusés de menjar i al final ja s'ha vist que no és així. És que, de fet, la gent que ve de vacances és gent normal com nosaltres.
Sembla mentida que hàgim d'afirmar que la gent que va de vacances a Lloret és normal...
Sí [riu]. És que és així. Jo no veig diferència entre els joves del país que surten a fer unes copes i els estrangers que vénen a passar uns dies i a divertir-se.
I els famosos paquets de vacances per a joves per celebrar el final de curs o coses semblants, amb ofertes molt barates? Poden ser una font de problemes?
Sempre hem d'exigir un comportament i un respecte als nostres visitants. La majoria dels que tenim una edat al seu moment vam anar a passar dies a Mallorca o altres destinacions a celebrar un final de curs o alguna celebració amb pocs diners, i anàvem de festa a passar-ho bé; ara, com he dit abans, s'ha d'exigir un comportament. I ja que parlem de vacances de joves, s'ha de dir que a Lloret ja fa temps que vénen grups d'adolescents de tretze i catorze anys amb monitors que organitzen activitats, i sense els pares. I els pares han donat tota la confiança a Lloret de Mar; per tant, alguna cosa fem bé.
S'han sentit culpabilitzats els hotelers pels casos de joves que van caure del balcó durant l'estiu?
El balconing, entès com la pràctica d'una mena d'esport de risc que consistia a saltar del balcó de l'hotel a la piscina, és un fenomen que es va veure a Mallorca, però aquí no ha passat mai. Hi ha hagut pràctiques imprudents, però aquest estiu els accidents relacionats amb els balcons van ser: un, perquè un jove intentava amagar-se, i un altre, fruit d'una baralla amb la parella, pel que sembla... Hi ha una sèrie de coses que són molt difícils de preveure i en una destinació turística com Lloret de Mar, amb tanta gent, és normal que de vegades passin coses. En qualsevol lloc on hi ha grans masses de gent hi pot haver problemes puntuals. S'ha de mirar de millorar la gestió del turisme, i fa dos anys que funciona una comissió de seguretat entre el sector públic i el privat que està donant molt bons resultats.
Què ha de fer la Costa Brava per no tenir una estacionalització tan marcada?
Hem de treballar conjuntament; durant un temps no es va fer prou, però ara ja anem en aquesta direcció. I buscar inversions i projectes atractius per al territori que assegurin una millor competència i sostenibilitat per al futur. La Costa Brava té grans atractius de tot tipus, amb les millors platges, la millor restauració i uns bons preus, però no tenim el glamur de la Toscana o la Costa Blava. En canvi, a França ens van intentar imitar i van crear una mena de Costa Brava al Llenguadoc-Rosselló, però no va tenir èxit. Aquest any hem salvat la temporada turística. Val a dir que també juga al nostre favor la crisi als països àrabs, però continua sent molt curta. De tota manera, ens hem d'espavilar i innovar.
Vostè va arribar a obrir hotels a Cuba i va conèixer Fidel Castro. Quin record en té?
Era un home que em va semblar molt culte, era una delícia parlar-hi, però també era extremament enraonador. I de vegades tenia idees estrafolàries. Recordo que va fer portar milions de pollastres perquè ningú passés gana, però sembla que la meitat se li van morir ja en el transport...
La cadena ha presentat un ERO...
El cert és que l'ocupació a l'hivern és molt diferent, i si no podem tenir una certa flexibilitat, la despesa de tenir els hotels oberts tot l'hivern, si no hi ha prou demanda, es pot fer insostenible. Crec que arribarem a un acord amb el comitè.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia