“Em faig creus de com s’ha deixat de banda la rambla Ferran”

És un lloc que m’encanta. Fa temps vam intentar fer una associació de comerciants. Però el problema és que de moment no hi ha gaire comerç. Som pocs. La idea va quedar allà. Però igualment els que hi som intentem crear una mica de dinàmica que ajudi a donar vida i que reivindiqui aquest eix.

Sí, ara se’n parla una mica més, de la Rambla. El 2011 ja estava previst en el programa electoral una reforma de la Rambla. Es va arribar a fer un concurs d’idees, però va quedar tot aturat, per la crisi i la falta de finançament. Ara de nou se’n parla. A l’edifici de la COELL hi volen posar oficines de la Paeria, el museu Morera vindrà aquí... i a més aquest any ens han posat llums de Nadal, per primer cop.

Sense associació de comerciants, és difícil que te’n posin. Però jo vaig dir-los que aquest és un eix de ciutat i que hi passa molt gent. Ara diuen que sí, que aquest any volen fer alguna cosa. Però pel que sé el que volen fer és un projecte purament urbanístic: ampliar la vorera del costat de Correus, i deixar allà només un carril per als vehicles, i donar més prioritat a terrasses a la part central. Pinta bé. Però com que s’ha deixat tan temps, no crec que unes simples obres solucionin per elles mateixes el problema.

Jo penso que s’hauria de fer un pla de viabilitat. Cal que agafin el problema de cara. Si aquesta zona comercialment està morta, què podem fer-hi per reactivar-la? Que els que hi són, no marxin; i que s’hi pugui atreure activitat. Si hi ha vint locals tancats, ajudar a reobrir-los. Fer-los més petits, per exemple, o fer com al centre històric, que es dona un ajut a qui vol instal·lar un comerç o negoci en un local buit. Jo crec que l’obra està bé, però si només es fa això quedarà tan sols en un maquillatge. I té potencial per a molt més.

És que és una de les principals artèries de Lleida. Primer, perquè és una entrada de la ciutat. És el primer que veus quan arribes a Lleida en tren. I després, com passa a tot arreu, la Rambla d’una ciutat és la personalitat d’aquella ciutat. És on hi ha el comerç, l’esbarjo, la vida social. Que surtis de l’estació i el que et trobis sigui un lloc amb vida. I, sobretot, amb vida per als propis lleidatans: que tinguin ciutat per passejar i gaudir més enllà de l’eix comercial.

Es va aturar en el seu dia i ara potser se’n torna a parlar una mica. No em sembla malament. Jo no soc anticentres comercials. Al revés: poden ser un motor en la trama urbana si estan ben fets i integrats en la vida urbana de la ciutat. El que trobo malament és que es facin fora de Lleida. Que tot es concentri als afores i havent-hi d’anar en cotxe. En canvi, si ho posen a dins, crec que pot beneficiar tothom, i donar activitat als restaurants, cafeteries, botigues i negocis propers. En canvi, quan els posen fora, són un negoci per a quatre: el que ven els terrenys, el que s’endú la comissió dels terrenys, el constructor, i la multinacional que s’hi instal·la, i tot queda entre ells. I la gent s’hi arriba en cotxe i ni tan sols entra a Lleida.

A vegades em faig creus que l’Ajuntament, o les administracions en general, es deixin perdre una cosa així. Que no valorin el que tenen i s’ho deixin perdre. Quan els de Lleida anem a una ciutat el primer que anem a veure són les rambles i els centres històrics. Aquí hauríem de pensar també que tenim uns espais genials i que cal aprofitar-los. Una rambla dona molt caràcter a una ciutat, allà hi és la seva personalitat. Pel que em diuen els que hi han viscut tota la vida, mai ha estat el gran eix que podria ser, tot i que ha tingut moments àlgids; però ara està especialment apagada. I té un potencial enorme, que la ciutat hauria d’aprofitar.

Sempre m’han agradat els centres històrics. I la rambla Ferran també ho és. Vaig néixer a Barcelona però sempre he estat familiarment vinculada a Ponent i ara em sento tant de Barcelona com de Lleida.

Sí, hem engegat un projecte de bookfanding: intercanvi de llibres entre els clients i clientes: tu deixes un llibre, i te n’emportes un altre. Sense cap cost ni obligació de tornar-lo. A mi m’agrada molt la lectura, i sempre he tingut la idea que una perruqueria pot ser, a més d’un lloc d’imatge i tendència, un espai de cultura. A més d’una revista de moda, que també hi ha de ser... per què no agafar una novel·la de García Márquez?