A la Garrotxa busquen els arbres amb històries
Demanen als veïns de cada municipi que informin d'aspecte singulars i de fets reals o llegendaris que s'hi associen
Es fan excursions per veure'ls
Els tres roures de la vall d'Hortmoier (Montagut i Oix) marcats prop de l'any 1748 per la marina reial espanyola per construir vaixells, el roure i l'alsina on s'asseia a descansar la mestressa de Pujolriu de Beuda o el plàtan plantat el 1931 a Beget (Camprodon) per commemorar la proclamació de la República són alguns dels arbres singulars que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Hi ha arbres que la Generalitat té catalogats i són oficialment monumentals. N'hi ha molts més, però, que tenen història o històries associades.
Es tracta sobretot d'arbres lligats a un fet històric o llegendari, de formes curioses o espectaculars, d'espècies poc freqüents, etc. En alguns casos, el que els fa singulars ho coneixen poques persones i, si no es recopilen les històries, corren el risc de perdre's. Per això, el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha encarregat a l'empresa Tosca Equip d'Educació Ambiental que reculli tota aquesta informació.
Ho fa des de les fortes nevades de fa dos anys que van provocar moltes destrosses als boscos garrotxins, els quals, en algun cas, han patit tales d'arbres singulars per desconeixement o han estat objecte de l'estassat de l'entorn d'alguna línia elèctrica, com en un cas a Sant Feliu de Pallerols.
Per aquest motiu, s'ha posat en marxa la campanya A la Garrotxa busquem arbres amb història i Tosca i el parc natural han fet una crida pública perquè tothom qui vulguin i pugui aporti informació sobre aquest tipus d'arbres de la comarca i d'espais comuns de comarques properes.
Els promotors estan recorrent tots els municipis. El punt de partida és una exposició explicativa de l'evolució dels boscos de la Garrotxa. A cada municipi es fa una xerrada sobre el projecte i es busca la col·laboració d'una entitat. Posteriorment, es fa una sortida per localitzar els arbres que la gent indica i per determinar en cada cas si són o no arbres amb història.
A hores d'ara, encara falten els municipi de Besalú i el seu entorn –Beuda, Maià de Montcal i Sant Ferriol–, però ja hi ha una base de dades amb més de 400 entrades, sobretot de roures pènols i martinencs, alzines i fajos, tot i que ara cal determinar si es tracta o no d'arbres que es puguin qualificar com a exemplars amb història. Per dinamitzar el projecte s'ha creat també el bloc
arbresambhistoria.blogspot.com. Els promotors remarquen que no és un projecte que realitzin els tècnics, sinó que és un projecte popular i cal la participació de la població local de totes les edats.
La voluntat, segons Anna Ros, coordinadora d'aquest projecte juntament amb el tècnic del parc Xavier Oliver, cap d'àrea d'ús públic del parc natural de la Garrotxa, és completar la base de dades que ja es té, editar una publicació i sobretot fer arribar tota aquesta informació als ajuntaments perquè impulsin instruments de protecció. De fet, ja hi ha una maqueta de llibre amb els arbres singulars dels quals es tenia coneixement. El projecte s'acaba el 2013.
Un roure amb una cicatriu cruciforme
A Beuda hi ha el roure de la Creu. Té una cicatriu cruciforme, perquè als anys quaranta del segle passat es va plantar al seu peu una creu metàl·lica en memòria d'un jove a qui un llamp va matar. Amb el temps, va créixer i engolir la creu fins a formar la cicatriu. A Sant Ferriol i als camps de la Teuleria, es conserva una de les moltes alzines reclamadores que hi havia hagut a la Garrotxa. Eren arbres remodelats per poder caçar ocells. A les Planes hi ha el tell de Fontanill, amb branques a un costat perquè les arrancaven els joves per fer catifes de Corpus.
Una olla de monedes d'or a peu del faig
Els masovers de la casa Nova del cim de la muntanya del Faig Rodó de Sant Aniol de Finestres van trobar, segons es diu a la zona, una olla de monedes d'or al peu d'uns fajos de la zona. A Sant Feliu de Pallerols hi ha l'aulina de la Torre, que més enllà de ser espectacular serveix en el recull per palesar que aquests arbres eren considerats com a sagrats abans del temps dels romans. A Santa Pau hi ha el roure de la casa del Cargol, que curiosament té un tronc molt gruixut que contrasta per la mida amb les branques i la capçada. També hi ha els castanyers de can Casells.
Una acàcia que penja sobre el riu
A Sant Feliu de Pallerols hi ha un arbre que surt d'una paret i penja uns quants metres sobre el riu. És una acàcia i, quan es va ampliar la fonda Can Pous, es va deixar un forat a la paret per respectar-lo. Al mateix municipi, al Bac dels Gaús, hi ha una zona d'avets. N'hi havia un de monumental que es va talar, fa temps, per ornamentar uns grans magatzems de Barcelona.
Aulines, testimonis d'en Verntallat
Al municipi de Montagut i Oix hi ha les aulines de la zona del Pairé. En una masia d'aquest indret, conten que el cabdill remença Francesc de Verntallat va esperar-hi reforços per poder atacar el castell proper de Bestrecà. A Olot, destaca la roureda del parc Nou, de roure pènol, molt rar a la Catalunya sudpirinenca. És molt curiós el pi que abraça la sequoia de la finca de can Solà Morales de Batet de la Serra; tots dos tenen més de cent anys. A la capital garrotxina, també hi ha el pi pinyer del mas Les Mates, que té més de 25 metres d'alçada.