Medi ambient

SALVADOR BONJOCH

VICEPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ LEADER QUE GESTIONA ESPAIS NATURALS DE PONENT

“Hem de fer la gestió dels espais també amb la iniciativa privada”

La Segarra, el nord del Segrià i la Noguera s’adhereixen a la marca, que engloba així 20 espais naturals a totes les comarques. Bonjoch aposta per conservar les banquetes del canal

En què consisteix i quins objectius persegueix el projecte Espais Naturals de Ponent?
Va néixer el 2016 i és un projecte de territori, amb l’ànim de conservar i conscienciar sobre els nostres espais, i per promoure’n el desenvolupament social, econòmic i cultural. En un principi, sols en formàvem part 10 espais naturals del Segrià sud, les Garrigues, l’Urgell i el Pla d’Urgell. De mica en mica s’han anat incrementant i ara, amb la incorporació de tot el Segrià, la Segarra i la Noguera, disposem ja dels 20 espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000, de les sis comarques de la plana.
Tenen característiques ambientals molt diverses. El nexe comú és que tots estan protegits per la Xarxa Natura 2000?
Sí, el projecte inclou tots els espais de la Xarxa Natura 2000 existents a Ponent. Podem ampliar amb alguna petita actuació en el patrimoni del canal d’Urgell i a la vall del Corb, que no són espais naturals de la xarxa, però sí importants per a les nostres comarques.
Els espais naturals inclosos a la xarxa que pertanyen a l’àmbit del canal Segarra-Garrigues estan gestionats perquè van ser declarats ZEPA.
Sí, primer la declaració es va agafar com un impacte negatiu per al territori. Però bé, cal saber capgirar-ho pel que representa el canal i tots aquests espais que s’han creat al seu voltant. Es poden fer recs de suport perquè la pagesia també pugui tirar endavant, però alhora hem de treure el màxim rendiment de la situació actual. Tenen un potencial de riquesa a totes les comarques, en l’àmbit turístic i per la creació de noves empreses amb emprenedors.
Així, l’objectiu és aprofitar el recurs natural per potenciar el turisme?
Exacte. Turisme familiar, que aprecia el medi ambient, els ocells, la vegetació... Ens hem de decantar cap aquí. També tenim molt de patrimoni a descobrir. Com ara el món de la pedra seca, des de la construcció d’edificacions fins als bancals dels marges. Aquestes activitats poden crear llocs de treball: de guiatge, gent que pugui dedicar-se a temes mediambientals, restauració, cases rurals.
Enguany doblen el nombre d’activitats als espais naturals. Han tingut èxit, doncs?
Sí, enguany en farem 46, entre concerts, rutes, guiatge, etc. Tot i que cal inscripció, són gratuïtes i molta gent hi participa. Sempre ens ve més gent de les places anunciades. De mica en mica, hem de donar a conèixer la xarxa d’espais naturals.
D’on provenen la majoria dels visitants? Són de les mateixes comarques lleidatanes?
De moment, la majoria és gent del mateix entorn, però considerem que és important que al territori es conegui el que tenim a casa. De vegades, no donem importància als valors propis i aquesta és una de les tasques més destacades a fer: que la gent del territori doni valor al que tenim i s’ho estimi. Així contribuiran a preservar-ho i a exportar-ho turísticament. Som unes comarques d’interior, però a poca distància de la platja i de la muntanya. Els turistes passen per aquí, però hem de crear una oferta turística mediambiental, buscant el turisme familiar i que aprecia el medi ambient. Juntament amb els productes agroalimentaris de qualitat i proximitat. Aquests són els valors de la marca de les Terres de Ponent.
Quina conservació mediambiental es fa de la resta d’espais que no estan gestionats pel Departament d’Agricultura?
Les institucions públiques tenim la nostra tasca a fer, però hem d’ intentar que sorgeixin particulars per treballar-ho conjuntament i fer un millor aprofitament dels recursos.
Gestionar per conservar-los també vol dir invertir-hi.
El sector privat hi té molta cosa a dir, perquè també se’n beneficia. Les institucions públiques els podem acompanyar, però ells han de treure’n rendiment econòmic i ajudar-nos a mantenir els espais naturals. A través dels fons Leader comencen a sorgir empreses que estan al territori del món de l’oli, el vi, quilòmetre zero... Són d’emprenedors que creen riquesa a l’entorn d’aquests àmbits naturals.
Quins són els reptes de conservació i gestió d’aquests espais? I en aquest sentit, què n’opina, de la reivindicació sobre la preservació de les banquetes del canal d’Urgell?
S’ha de mirar de conservar les banquetes. El que no pot ser és la destrucció de tota l’arbrada i el medi natural al voltant del canal com està succeint a certs llocs. Hi hem d’intervenir per gestionar i mantenir les banquetes. L’activitat agrària ha de funcionar, però ha de poder conviure amb l’ecològica. Cal fixar normatives i pautes per conservar aquesta riquesa que ens ha portat el canal d’Urgell, tant al reg com al secà. I creure’ns tots plegats la riquesa mediambiental del territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia