L'aeroport de Reus esquiva la crisi aeronàutica en la seva eclosió definitiva

És el que ha crescut més de l'estat abans de l'entrada en servei dels últims vols del pla d'expansió de Ryanair, que culmina demà

L'aeroport de Reus no només ha esquivat la crisi –també l'aeroportuària–, sinó que n'ha sortit reforçat. Amb la nova terminal de facturació enllestida i la base de Ryanair a Reus feta realitat, la tardor del 2008 va resultar un punt d'inflexió que ha enlairat l'aeroport del Camp de Tarragona fins a situar-lo en una inèrcia inversament proporcional a la que segueixen la majoria d'equipaments aeroportuaris de l'Estat. En els primers cinc mesos d'enguany, els 25 aeroports amb més volum de passatgers van perdre usuaris i activitat en relació amb el 2008. Tots excepte el de Reus, que amb 11.755 operacions i 472.224 passatgers se situava en uns increments del 29,3% i el 57,7%, respectivament, segons dades d'Aena, l'ens públic estatal que gestiona els aeroports. De fet, Ryanair, el principal artífex d'aquest impuls, preveu transportar 1,3 milions de passatgers des de Reus en l'any fiscal entre el març del 2009 i el del 2010, el doble que l'anterior.

En canvi, l'aeroport reusenc ha perdut pes pel que fa al trànsit de mercaderies –2.591 quilos en cinc mesos–, capítol en què ja no tenia un pes important, i a més ha registrat una davallada del 87%. I és que l'aposta prioritària, materialitzada en un conveni entre Ryanair i les institucions pel qual la companyia aèria ha de rebre més de 8 milions d'euros fins l'any que ve, és el turisme de vols de baix cost, el mateix que va deixar uns 130 milions d'euros a la demarcació l'any 2008, segons un estudi encarregat des del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Ara, el pastís ha fermentat i ha crescut, i el ventall de destinacions s'ha obert fins a dibuixar unes perspectives de creixement inimaginables fa només un parell d'anys.

Entre avui i demà entraran en servei els últims tres vols dels 17 que Ryanair haurà activat en l'últim any des de Reus, on ja té tres avions que fan nit. En l'últim mes, Eindhoven, Düsseldorf, l'Alguer, Poznan, Memingen, Nador –ja hi volava la companyia Andalus– i, des d'aquest dijous, Bristol, East Midlands i Marràquiex s'afegeixen a les destinacions dels vols que van entrar en servei l'any passat: Bournemouth, Birmingham, París, Brussel·les –també hi enllaça des de Reus Jetair Fly– i les quatre destinacions estatals (Santander, Sevilla, Santiago i Palma), que han representat una mina per a la promoció de la Costa Daurada. A més a més, la companyia Blue Air ha incorporat la ruta Reus-Bucarest als vols estivals.

Vint-i-cinc vols regulars

En total, 23 destinacions, 16 més que l'estiu passat, i 25 vols regulars. A més a més, catorze companyies oferiran 29 destinacions diferents de vols xàrter.

En aquest escenari, no és estrany que els agents socioeconòmics celebrin que aquest «ha de ser el gran estiu de l'aeroport de Reus».

LES XIFRES

Maig del 2009 (increment s/ 2008)
189.129 passatgers (+22,1%) i 3.400 operacions (+29,1%)
Any 2009 fins al maig (increment s/ 2008)
472.224 passatgers (+57,7%) i 11.755 operacions (+29,3%)

TOTES LES DESTINACIONS

Amb Ryanair
L'Alguer
Birmingham
Bournemouth
Bristol (a partir de demà, dt., dj. i ds.)
Brussel·les-Charleroi
Dublín
Eindhoven
Frankfurt
Glasgow-Prestwick
Liverpool
Londres-Luton
Londres-Stansted
Marràqueix (a partir d'avui, dc. i dg.)
Memmingem
Nador
Nottingham-East Midlands (a partir d'avui, dl., dc. i dv.)
Palma de Mallorca
París-Beauvais
Poznan
Santander
Santiago de Compostel·la
Sevilla
Amb Blue Air
Bucarest i Arad
Amb Andalus
Nador (en xàrter durant l'estiu)
Amb Jetair Fly
Brussel·les

«És una doble victòria, un moment històric»

Ò.M.J

El director de l'aeroport de Reus, Vicent Pallarès, defineix el moment d'expansió com «el més important de la història» de l'aeroport de Reus. «A més a més, es tracta d'una doble victòria, si l'emmarquem en la crisi mundial del sector aeronàutic», hi afegeix. Ho atribueix a la coincidència de la fase de creixement de la irlandesa Ryanair a Reus amb l'execució de bona part de les obres del pla director de l'aeroport. «Aena ha fet els deures», remarca, i hi inclou les actuacions d'ofici i d'urgència –arran del concurs de creditors de l'empresa Obrum– que han permès garantir la capacitat de la plataforma d'estacionament d'avions per a la temporada d'estiu: aquesta setmana s'acaba l'asfaltatge i hi cabran set avions comercials i tota l'aviació contra incendis i corporativa (jets privats), a més a més de l'helicòpter de Salvament Marítim i el de la Guàrdia Civil. En general, Pallarès dóna les gràcies a Ryanair, però admet que «seria bo no posar tots els ous a la mateixa panera». Augura que la tasca de promoció que fan les institucions del territori –sobretot a través del Patronat de Turisme de la Diputació– donarà fruits quant a la diversificació de companyies que operin des de Reus. «Es treballa de manera potent amb el mercat rus, que és un mercat molt significatiu, i també s'està fent una gran tasca de promoció i manteniment dels vols xàrter», conclou Pallarès.

Esperant el traspàs a la Generalitat i negociant amb Spanair

Ò.M.J

La força i a la vegada l'handicap de l'aeroport de Reus és avui la seva dependència de Ryanair i el manteniment de la gestió estatal de la infraestructura. Ryanair li ha permès quadruplicar l'oferta de vols en un any i Aena, al seu torn, li ha facilitat la instal·lació de la base operativa de la companyia aèria irlandesa, però el cas és que els agents socioeconòmics del territori, si bé es mostren satisfets, confien a diversificar operadors i a participar amb pes específic en la gestió de l'aeroport un cop aquest hagi estat traspassat a la Generalitat, un acord que no arriba tot i l'anunci fet paral·lelament a l'aprovació de l'Estatut en relació amb els aeroports de Reus, Girona i Sabadell.

A dia d'avui, encara no està constituïda formalment la societat amb participació del territori –un 51% de la Generalitat a través d'Aeroports Públics de Catalunya i un 49% per a les cambres de Reus i Tarragona, els ajuntaments de Reus i Constantí i la Diputació– que ha de gestionar l'aeroport quan el govern català en rebi la titularitat. De tota manera, el president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, constata que, malgrat no tenir encara personalitat jurídica, aquesta societat ja està treballant des de fa temps en la promoció de l'aeroport. De fet, segons va revelar Sanromà, s'estan mantenint negociacions amb altres companyies de baix cost, entre les quals hi hauria Spanair, adquirida recentment per un grup d'empresaris i institucions catalanes a l'empresa escandinava Sas. «Hem de negociar amb companyies aèries que treballin amb tarifes el màxim d'ajustades», explica el president de la cambra reusenca, que argumenta la necessitat de la desclassificació de Reus, Girona i Sabadell com a aeroports d'interès general per a l'Estat. «La gestió a peu de pista, des del territori, ens permetria atreure més companyies i incrementar el nombre de vols», assegura, tot i que reconeix que la companyia estatal Aena ha fonamentat «el gir de 180 graus» que ha experimentat l'aeroport de Reus en l'últim any.

Un altre model de gestió aeroportuària de referència, sense majories de capital públic, seria per exemple el de l'aeroport de Luton, on també vola Ryanair des de Reus. L'aeroport britànic, gestionat pel grup Abertis, ha augmentat en 10 anys un 400% el nombre de viatges. El president de la Cambra de Tarragona, Albert Abelló, ha reiterat que la participació de les institucions privades en la gestió és fonamental.

Aparcament de pagament a l'agost

El nou aparcament de l'aeroport reusenc, que ha doblat el nombre de places arran de l'increment de vols per arribar a les 936, no serà de pagament fins a l'agost, tot i que Aena havia anunciat la finalització de la gratuïtat per al juny. Però encara s'ha d'instal·lar el nou sistema. El director de l'aeroport, Vicent Pallarès, va confirmar ahir que a mitjan juliol començaran les proves i probablement a l'agost els usuaris ja hauran de pagar per deixar el cotxe. La nova zona d'aparcament forma part de la profunda remodelació de les instal·lacions de l'aeroport del Camp, en què s'hauran invertit, segons el mateix Pallarès, uns 35 milions d'euros.

L'element que potser més ha millorat la fesomia de l'equipament ha estat la nova terminal de facturació, dotada amb 23 mostradors i capacitada per absorbir 1.500 passatgers cada hora. També han començat els treballs de remodelació de l'antiga terminal, per fer-la només de sortides i que tindrà sis portes d'embarcament. Els dos edificis costaran un total de 13,8 milions d'euros.

Obrum acabarà la plataforma

Quant a la futura plataforma d'aeronaus, Pallarès va revelar que l'administrador judicial ha autoritzat la firma Obrum, que va fer concurs de creditors, a continuar les obres aturades fa uns mesos. La plataforma costarà 9 milions d'euros i tindrà una capacitat d'entre 12 i 14 aeronaus. També s'estan redactant els projectes d'una gran terminal que integrarà les altres dues, una nova torre de control i una central elèctrica.

«Serà el gran estiu de l'aeroport»

El president de la Cambra de Comerç de Reus ha encapçalat els últims anys les reivindicacions sobre la necessitat d'apostar per l'aeroport reusenc i ara veu cobertes bona part de les seves expectatives: «Aquest pot i ha de ser el gran estiu de l'aeroport. La crisi ha passat de llarg i tenim tots els condicionants a favor perquè l'aeroport s'hagi consolidat fins i tot en un moment de davallada del turisme», afirma Sanromà, que considera que part de la feina està feta i que «les sinergies» que es puguin establir a partir de la vintena de vols setmanals que hi haurà des d'aquesta setmana donaran nous fruits, dels quals se n'ha de beneficiar tot el territori, fins i tot més enllà de la repercussió turística canalitzada a través del nou potencial de l'aeroport. Hi ha estudis que diuen que les motivacions manifestades pels viatgers per escollir el Camp de Tarragona són les vacances i el turisme en un 86% dels casos, però aquest no ha de ser el sostre de l'aeroport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona