Greuge comparatiu
Les últimes morts tornen a posar de manifest la necessitat del desdoblament de l'N-II
El retard de l'Estat amb aquesta obra contrasta amb la construcció de carreteres en punts amb un trànsit de vehicles molt inferior
Molts dels trams d'autovia fets a l'Estat no superen els 10.000 vehicles diaris
Entre l'N-II i l'AP7, el corredor gironí és dels que té més trànsit de l'Estat
La precarietat de l'N-II a les comarques gironines s'ha posat de manifest, una vegada més, amb els dos morts que hi ha hagut aquesta setmana. Durant el 2012 ja hi ha hagut nou víctimes mortals en aquesta carretera, cinc dels quals van ser a finals de febrer a la variant de Figueres. La reacció ha tornat a ser unànime per reclamar que es desdobli d'una vegada per totes l'N-II des de Tordera fins a la Jonquera i que es desencallin els trams amb obres aturades –entre Maçanet i Caldes i de Medinyà a Orriols– i els trams que ja tenen els projectes sobre la taula. D'altra banda, quan s'acabin els accessos de Vilademuls i Fornells ja es disposarà de l'AP-7 com a via principal gratuïta en la circumval·lació de Girona. D'aquesta manera, la variant de Sant Daniel, un dels punts més perillosos, tindrà molt menys trànsit i quedarà com a carretera secundària.
El cas de l'N-II exemplifica una política d'Estat en què les obres s'encarreguen seguint criteris polítics i de cohesió territorial per sobre dels aspectes tècnics. Les comarques gironines, tot i l'elevat trànsit i tenir un dels dos principals corredors de l'Estat en la connexió amb Europa, és a la cua en inversió en autovies lliures de peatge. Només les Canàries, Balears, Ceuta, Melilla i el País Basc i Navarra –que es fan ells mateixos les obres– estan per sota. En l'àmbit català, la situació no varia gaire, i l'Estat té tan sols 335 quilòmetres d'autovia, molt lluny dels 1.636 de Castella i Lleó o els 1.300 de Castella-la Manxa.
Autovies sense trànsit
L'N-II, com es pot comprovar en el gràfic, té un trànsit diari mitjà de 13.000 a 36.000 vehicles diaris entre Girona i la Jonquera. De Girona cap a Maçanet, se situa per sobre els 20.000, segons les dades del 2010 del Ministeri de Foment. En total, uns 90 quilòmetres de carretera amb un alt índex de camions. De fet, s'aconsella desdoblar una carretera quan supera els 15.000 vehicles diaris. Si a l'N-II se li suma l'autopista, que té entre 20.000 i 50.000 vehicles diaris en funció del tram, aquest corredor es converteix en un dels de més trànsit de tot l'Estat espanyol.
Això contrasta amb algunes autovies que s'han fet o estan projectades i que tenen un trànsit molt inferior. Destaca per exemple l'autovia de La Plata, que uneix Gijón amb Sevilla per Lleó, Salamanca i Càceres. Dels 809 quilòmetres, gairebé tots ja estan desdoblats tot i tenir en molts trams una intensitat de trànsit inferior als 10.000 vehicles diaris. L'A-21 entre Pamplona i Jaca és un altre dels exemples més clars: ja s'han desdoblat els trams de Navarra, amb menys de 7.000 vehicles diaris, i s'està treballant per arribar fins a Jaca, per on passen cada dia uns 2.500 cotxes. Les autovies A-40 de Castella-la Manxa, l'A-60 de Valladolid a León o la de Sagunt a Osca són altres casos similars.
Només un 6% de la xarxa viària de l'Estat és autovia
Oriol MasA les comarques gironines, només un 6,5% de la xarxa viària que és titularitat de l'Estat és autovia, desdoblada i lliure de peatge. Són els gairebé 27 quilòmetres que sumen el desdoblament de l'A-26 entre Besalú i Olot i l'A-2 entre Fornells i Caldes. En total, l'Estat té a la demarcació 412 quilòmetres de carreteres, dels quals dos terços són via convencional, amb un carril per sentit. Aquí s'inclou sobretot l'N-II en gairebé la pràctica totalitat i també la resta de l'eix pirinenc, des de Puigcerdà fins a Olot passant per la collada de Toses, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Després, aquesta N-260 continua en un sol carril entre Besalú i Llançà. Finalment, hi ha 92 quilòmetres de peatge que depenen de l'Estat, i que és l'AP-7, i 6,3 quilòmetres de vies en doble calçada, que són bàsicament les entrades a Girona i Figueres des de l'N-II.
D'aquesta xarxa de carreteres convencionals, gairebé totes tenen sobre la taula projectes de millora: variants a l'eix pirinenc, el túnel de Toses, desdoblament entre Besalú i Figueres, ampliació de la carretera entre l'A-2 i l'aeroport o el desdoblament de l'N-II. Els projectes estan en diferents fases, però el principal problema ara és l'econòmic, ja que l'Estat ja ha anunciat una retallada en la inversió pública. S'haurà de comprovar com afectaran les restriccions pressupostàries a aquests projectes, sobretot el de l'N-II, que és el més reclamat i urgent. De fet, la presentació dels pressupostos de l'Estat per a aquest any –que es farà en poques setmanes– desvetllarà la incògnita de si el 2012 es començarà a treballar en algun dels trams. Els que estan a mig fer a la Selva semblen els més ben col·locats.
