infraestructures
El govern només farà l'eix de la Conreria si és de peatge
El conseller Recoder justifica el canvi d'opinió de CiU per la “gravetat” de les finances
Reafirma l'opció d'utilitzar les autopistes AP-7 i AP-2 com a alternativa als desdoblaments pendents de l'N-II i l'N-240
Amb aquest peatge es pagaria l'obra; no seria un peatge tou com el de Nadal
El desdoblament de la B-500 entre Badalona i Santa Perpètua de Mogoda no es construirà a curt termini si no es finança l'obra per mitjà de peatge. Així de clar ho va dir ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, en comissió parlamentària. Representa un canvi de posició de CiU, que s'oposava al peatge en aquesta via quan era a l'oposició, un aspecte que li va voler recordar el diputat popular Santi Rodríguez. El conseller justifica el gir per la “gravetat” de l'estat de les finances de la Generalitat que s'han trobat en arribar al govern. Tenint en compte que l'executiu de Mas ha descartat executar cap nova infraestructura per mitjà de sistemes de finançament ajornat com ara el mètode alemany o el peatge a l'ombra i que la Generalitat no pot abordar amb el seu pressupost una nova inversió de 400 milions d'euros, el fet de poder cobrar peatge seria un incentiu perquè l'empresa constructora pogués abordar l'obra a través dels seus propis recursos. La idea del govern tripartit i el conseller Nadal era que mitjançant un peatge tou es pagués una part de la inversió, mentre que l'altra l'assumiria l'empresa pública Tabasa per la via de l'endeutament, un camí totalment tancat per l'executiu actual. Recoder no dubta a deixar clar que, ara com ara, el desdoblament i el túnel de la Conreria no es faran si no es pot cobrar peatge.
O el pacte fiscal
El conseller va ironitzar amb el diputat del PP assegurant-li que si la Generalitat aconsegueix del govern de Rajoy un nou pacte fiscal l'executiu català finançarà l'obra amb recursos propis. La dificultat pressupostària i financera de les administracions de l'Estat i la Generalitat porta Recoder a plantejar novament la reflexió sobre l'ús de les autopistes en servei com a alternativa als desdoblaments pendents o urgents, com ara l'N-II a Girona o l'A-27 entre Montblanc i Lleida. Recoder dóna cobertura a la reflexió feta pel director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, de plantejar l'ús de l'autopista AP-7 per salvar els colls d'ampolla de l'N-II a Girona, una via que el govern de l'Estat ha deixat a mig desdoblar per falta de diners. La mateixa alternativa planteja el conseller per a la futura autovia A-27 entre Tarragona i Lleida. Prou difícil ha estat desencallar l'execució dels trams entre Tarragona i Montblanc per pretendre que aquesta autovia s'allargui a mitjà termini entre Montblanc i Lleida. L'alternativa des de Montblanc seria enllaçar amb l'autopista AP-2 fins a Lleida. Aquestes alternatives requeriran la negociació dels governs català i espanyol amb la concessionària Abertis per fer-les viables. D'altra banda, el conseller admet que tot continua igual pel que fa als nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. Els projectes estan llestos però l'obra no es posa a licitació.
La unió dels tramvies té “molt de futur”
El conseller defensa com una gran oportunitat la unió del Trambaix i el Trambesòs a Barcelona perquè la previsió és que assoliria 50 milions de passatgers. L'Ajuntament, diu, ha de proposar per on.
Operador privat perquè faci el tramvia al Camp
“Conceptualment” la construcció d'un tramvia al Camp de Tarragona és un molt bon projecte, però caldrà veure si hi ha operadors privats que estiguin disposats a assumir aquesta inversió.
Tren orbital de Vilanova a Mataró a mitjà termini
Recoder defensa que l'eix ferroviari orbital entre el Garraf i el Maresme a través del Vallès es podria abordar a mitjà termini perquè és una inversió útil per a ciutats de la segona línia metropolitana.
Rodalies té un dèficit anual de 73 milions d'euros
El conseller ha revelat que Rodalies de Catalunya ingressa 116 milions en bitllets però la seva explotació en costa 189,5 sense comptar interessos i amortitzacions. El dèficit el paga l'Estat.
Sense convocatòria de la llei de barris
No hi haurà convocatòria de la llei de barris per al 2012 segons s'interpreta del silenci del conseller, que ahir es va limitar a dir que dependrà de la disponibilitat pressupostària.
