L’energia del vent agafa força

L’aprovació del decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables ha obert la porta a la implantació de nous parcs eòlics a Catalunya. La concentració de peticions en algunes zones del territori ha fet saltar l’alarma a les comarques de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i la Catalunya Central, on ja hi ha una saturació d’aquesta mena d’instal·lacions. I és que territoris com la Terra Alta concentren el 25% del total d’aerogeneradors del país. La pandèmia ha aturat la tramitació d’expedients tot i que no ha impedit que nous projectes que encara no han iniciat el procés administratiu arribin al territori. Joan Ramon Mendo, tècnic en defensa ambiental de l’entitat ecologista GEPEC, assegura que els ha causat “sorpresa” rebre fins a vuit notificacions de nous projectes enmig de l’estat d’alarma, i explica que el volum de noves propostes “és tan gran que les entitats tenim dificultats per poder-les avaluar i presentar al·legacions”.

Catalunya té actualment 45 parcs eòlics en funcionament que sumen 1.271 megawatts (MW) de potència, el que representa el 6% de l’energia que es produeix al país. La llei de canvi climàtic, aprovada l'1 d'agost del 2017, fixa que cal assolir nivells molt superiors de generació d’energies alternatives als que hi ha actualment. Segons aquesta llei, l’any 2030 la meitat de l’energia que es generi al país ha de ser de fonts renovables, i l’any 2050 s’ha d’aconseguir que el total de l’energia produïda sigui descarbonitzada, és a dir, renovable. Traduït en la potència produïda, vol dir que d’aquí a 2030 hem de passar de 1.271 MW a 4.000 MW d’energia eòlica i a 12.000 MW l’any 2050, i aquell any també s’hauran d’assolir 37.000 MW d’energia fotovoltaica. El director de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), Manel Torrent, explica que dintre del capítol d’energies renovables n’hi ha d’altres com ara la biomassa, el bioetanol, i biogàs i l’hidrogen com a vector d’energia intermedi, però totes en menor mesura que les energies eòlica i fotovoltaica.

Facilitar la tramitació

El nou decret llei que ha de facilitar assolir els volums necessaris d’energies renovables ha fet que s’hagi encetat la tramitació de nou projectes de parcs eòlics. La ponència d’energies renovables, constituïda el 24 de febrer, és el nou òrgan col·legiat que s’ocupa d’avaluar la viabilitat de l’emplaçament d’un projecte abans que se n’iniciï la tramitació, per determinar si existeixen elements insalvables ja d’inici. L’objectiu és orientar els promotors per tal que no perdin temps ni diners en projectes de difícil viabilitat, i per garantir una implantació ordenada de les energies renovables al territori. La ponència té un termini de tres mesos per pronunciar-se en circumstàncies normals, però, a causa de la pandèmia, el rellotge s’ha aturat en el cas dels nou projectes que tenien el pronunciament favorable.

Un cop la ponència fa aquest pronunciament, els promotors poden iniciar la tramitació de l’expedient que n’ha de fer possible la implantació. L’autorització correspon al departament competent en matèria d’energia, però requereix tramitació urbanística i d’avaluació de l’impacte ambiental. Segons l’administració, la ponència ha de servir per garantir que la implantació no es fa de forma desordenada, que es té en compte l’impacte acumulatiu dels projectes, que es respecta el paisatge i el patrimoni natural, i que no es comprometen els valors i funcions ambientals i agràries del territori.

El nou decret naixia amb l’objectiu de fer un repartiment més homogeni de parcs eòlics a tot el territori. Per la seva banda, l’anterior decret, del 2009, establia vuit zones prioritàries on construir, es feia un concurs i guanyava la companyia que fes l’oferta amb les millors condicions de preu i adaptació al terreny. El director de l’Icaen explica que la majoria de projectes van quedar empantanegats enmig de litigis judicials, i a hores d’ara hi ha tres parcs eòlics, tots tres a la Terra Alta, que tenen totes les autoritzacions i estan pendents de tirar endavant. Segons Manel Torrent, el nou decret “té la voluntat de no estigmatitzar territoris”. “Volíem obrir la porta per reequilibrar l’aportació de renovables al sistema elèctric.” La realitat és que les primeres peticions que han arribat a la taula de la ponència són projectes de grans corporacions que s’havien quedat en un calaix i ara han vist l’oportunitat de tirar endavant. Aquest fet preocupa especialment entitats i ajuntaments del territori, que assenyalen les “trampes” de la nova normativa. “El que fan les grans empreses promotores és fragmentar projectes perquè tinguin menys de 50 Mw, que és màxim autoritzat perquè es pugui fer la tramitació des de Catalunya perquè la normativa autonòmica és més laxa que l’estatal, però en presenten més d’un a tocar de l’altre”, detalla Astrid van Ginkel, portaveu de la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA), una entitat creada aquest mateix any arran de l’alarma que ha creat l’aparició de molts nous projectes concentrats a la Conca de Barberà, la Segarra i l’Anoia.

Plou sobre mullat

El director de l’Icaen detalla que el decret prioritza les instal·lacions en zones urbanes i industrials, però el cert és que les peticions rebudes fins ara per a nous parcs eòlics es concentren en terrenys rurals de les comarques més explotades per la proliferació d’aerogeneradors. El GEPEC denuncia aquesta sobresaturació. “S’han carregat la meitat de la Terra Alta però el model econòmic de la comarca no ha canviat”, es lamenta Joan Ramon Mendo, que enumera els greuges paisatgístics, ambientals i de pèrdua d’essència rural que provoca la plantació massiva d’aerogeneradors en un mateix territori, mentre que es tracta de projectes que no tenen cap benefici econòmic per al territori més enllà de l’impost d’obres municipal, l’IAE i el lloguer que reben els propietaris del terrenys. “Defensem l’existència de parcs eòlics però en reclamen una distribució més homogènia. És absurd sembrar d’aerogeneradors comarques de l’Ebre per produir energia que abasteix zones a l’altra punta de Catalunya”, argumenta Mendo, que assenyala que hi ha “sòls infrautilitzats a polígons industrials, fins i tot a la petroquímica de Tarragona, que podrien servir per crear parcs eòlics”. Les claus de l’elecció d’aquests terrenys són, segons les entitats que s’oposen a aquests projectes, el baix cost, el fet que es tracta de territoris despoblats i “amb ajuntaments petits sense capacitat de pressió que es veuen desbordats per fer front a les grans corporacions que normalment impulsen aquests projectes”.

Des de la PACA denuncien que amb l’arribada d’aquests projectes “s’ha començat la casa per la teulada”, i en reclamen la paralització fins que no s’hagi aprovat la nova llei de transició energètica i es faci una planificació detallada de la distribució al territori de les energies renovables. “No cal córrer tant, perquè ens hi juguem molt”, manté Astrid van Ginkel. En la mateixa línia es manifesta el tècnic en defensa ambiental del GEPEC: “No volem que la transició energètica es faci d’esquenes als ciutadans.”

Des del territori asseguren que tenen sobre la taula peticions per instal·lar aerogeneradors a menys d’un quilòmetres de nuclis poblats. “L’anterior decret establia una distància mínima que ara ja no hi és”, assegura Mendo.

La Conca de Barberà té deu parcs eòlics en funcionament i s’estan tramitant cinc projectes més, i en les darreres setmanes, tot i la paralització administrativa, han arribat cinc nous projectes. Això ha posat en alerta els alcaldes, que han acordat consensuar una posició comuna sobre la instal·lació a la comarca de nous parcs d’energia eòlica.

El director de l’Icaen està d’acord que les energies renovables “s’han d’implantar al territori de manera que no representin un impacte”, i manté que, si a la llarga tots els territoris aporten energies renovables al sistema, es començarà a visualitzar millor, però reconeix que cal tirar endavant projectes. “Si no ho aconseguim, no podrem treure les nuclears, no podrem ser autosuficients energèticament i necessitarem línies d’alta tensió que trinxin el territori”, diu Torrent.

La PACA insisteix també en la necessitat que l’administració “escolti el territori i s’allunyi de les pressions de les grans corporacions”. A hores d’ara, el 65% de la potència eòlica està en mans de només sis grans empreses. És per això que Van Ginkel reclama que es puguin tenir en compte iniciatives per impulsar projectes d’energies renovables des del territori, ja sigui per mitjà dels ajuntaments o de cooperatives de consumidors. En aquest sentit, l’Icaen avança que està treballant per posar a disposició dels ajuntaments assessorament jurídic sobre com organitzar-se per fer noves plantes públiques o com crear comunitats energètiques o un sistema de finançament col·lectiu (crowdfunding) per servir de palanca per poder facilitar un model més participatiu. “Des del govern no podem frenar les grans corporacions, el que podem fer és donar eines que facin que la gent s’autoorganitzi per ocupar el territori ells mateixos, perquè si no, l’acabarà ocupant un altre”, reconeix Torrent.