MEDI AMBIENT
La crisi econòmica afavoreix les polítiques ambientals
Les administracions públiques de les comarques gironines es bolquen en les polítiques de sostenibilitat, entre altres raons, perquè és un camí cap a la reducció de despeses
Els ajuntaments, els consells comarcals i la Diputació de Girona fa gairebé dues dècades que treballen en projectes de “sostenibilitat”, és a dir, en accions encaminades a fer minvar el deteriorament del medi ambient, aplicant pràctiques més respectuoses a tots els nivells. Si bé ja hi ha molta feina feta, no ha estat fins a la irrupció de la crisi econòmica en les administracions públiques que s'han notat més les polítiques de sostenibilitat. “Potser salvarem el medi ambient gràcies a la crisi econòmica”, reflexionava fa unes dies, amb certa ironia, un regidor d'un consistori gironí. Com que la sostenibilitat implica generalment gastar menys energia –i pagar menys diners– no hi ha hagut més remei que ser sostenibles. Una dada és ben il·lustrativa del fenomen: el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) ha registrat des del mes de gener un centenar d'adhesions d'ajuntaments al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses, la iniciativa de la UE que s'ha proposat reduir abans del 2020 el 20% de les emissions de CO2. “Les accions encaminades a la sostenibilitat no només redueixen les factures, sinó que estan obrint un nou sector professional, com és el de les energies alternatives”, remarquen des del CILMA.
El municipi més gran de la demarcació, Girona, està executant un pla d'acció energètic que ha permès desplegar plaques fotovoltaiques en diversos edificis públics, instal·lar calderes de biomassa en alguns centres escolars i incorporar vehicles elèctrics o moguts per biocombustible al parc mòbil. Es calcula que l'any passat l'estalvi va ser d'uns 85.000 euros. A Figueres, on la tardor passada van posar en servei una gran superfície de plaques fotovoltaiques, s'estan aplicant als edificis públics de nova construcció i en les reformes sistemes que garanteixen una gran eficiència energètica, explica el regidor Pere Giró. Aquest mateix Ajuntament –afegeix Giró– va estalviar l'any passat uns 20.000 euros, només racionalitzant les factures d'electricitat i combustibles. Un altre exemple de noves pràctiques en aquest camp és una iniciativa ben singular a Besalú: l'Ajuntament i el club de natació acaben d'estrenar 28 plaques solars per escalfar l'aigua de la piscina, que és exterior. L'objectiu és avançar l'inici de la temporada de bany i retardar-ne el final. “Sense plaques solars seria econòmicament inviable”, han assenyalat des dels serveis tècnics de l'Ajuntament. Al mateix poble, la climatització de la llar d'infants s'aconsegueix per geotèrmia.
La reducció del nombre de faroles enceses i els horaris de funcionament és un recurs que s'està aplicant a molts llocs. A Banyoles estan a punt de fer-ho i calculen estalviar-se 21.500 euros anuals. A Olot, pel mateix concepte calculen pagar 60.000 euros menys. A les Preses –un dels municipis pioners en matèria de sostenibilitat– ja estan en la tercera fase d'un programa de millora de l'enllumenat públic i han anat canviant les obertures de la majoria d'edificis públics.
LA XIFRA
Gairebé la meitat de les emissions de CO2 les provoca el trànsit
RAMON ESTÉBAN
El Consell Comarcal de la Selva té previst posar aviat en funcionament una agència comarcal de l'energia, amb la idea de coordinar les polítiques locals en aquesta matèria. Algunes de les accions que podria gestionar –indica el conseller Eduard Adrobau– són el foment del reciclatge de les deixalles i la revisió de les rutes i la freqüència de la recollida d'escombraries, que a més d'implicar una rebaixa directa de la despesa, suposaria la reducció de les emissions contaminants dels vehicles.
Aquesta última iniciativa no pot ser més oportuna: precisament el CILMA acaba de concloure un estudi sobre les emissions de CO2 en les zones urbanes dels municipis gironins, del qual es desprèn que el principal focus d'emissions –i amb diferència– és el trànsit rodat: el 46% del total prové dels tubs d'escapament, segons aquesta investigació. La resta de culpa està molt repartida entre equipaments públics i cases particulars. L'inventari no ha inclòs, però, els espais industrials i els agrícoles. Amb aquestes dades a la mà, les administracions locals ja saben ara quin ha de ser el seu objectiu número u si volen complir amb el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses impulsat per la UE per anar eliminant el CO2.
